La galería Hartmann – La Santa inaugura el próximo jueves 27 de septiembre a las 20 h la exposición colectiva “Nude Name – A Sex Photography Exhibition”, organizada y comisariada por Inés Troytiño.

En palabras de Troytiño, el objetivo de esta muestra es tumbar los pudores de los fotógrafos y crear una duda en el espectador frente a las obras. El sexo es lo que nos hace estar vivos y, en el caso del humano, la atracción física, el cliché, el fetichismo, el dolor, el placer, el vacío… infinidad de cosas pueden ser representaciones del sexo, más o menos abstractas.

La exposición reúne los trabajos de Luna Tristá, Denisse García, Nuria Rius, Ana Cuba, David Diez, Swel, Cristian Oliva, Raul Bonatiu, Diana Kunst, Gorka Postigo, Alberto Van Stokkum, Ainhoa Otazú, Petter Hegre, Santiago Garcés, Landry, Christian Maury, Rómulo Sanz, Daria Murlykina, Monica Uszerowitz y Pete Voelker.

Fecha: Del 27 de septiembre al 9 de octubre de 2012
Lugar: Hartmann – La Santa, C/ Sta. Teresa 8 bajos, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Kowasa gallery inaugura la temporada 2012-2013 el próximo jueves 27 de septiembre, a las 19:30h, con la exposición de Adrià Goula, “Murmurs i Compressions”. Las dos series reunidas en la presente muestra evidencian distintas maneras de reflexionar acerca de la estética de la complejidad. “Murmurs” lo hace a través de las formas euclidianas de muros fotografiados frontalmente; “Compressions” mediante la captura de las formas orgánicas de animales chafados en carreteras. En ambos casos, se generan unas figuras sobre un fondo que define los límites netos de unas texturas complejas. Eventos físicos y el sistemático roce con el tiempo las han ido conformando sin ninguna intención formal. El conjunto final posea una coherencia formal obtenida a partir de la propia dinámica que lo ha engendrado. La textura, la geometría y la gama tonal son los elementos con los que estas fotografías se moldean como constelaciones visuales que vibran entre lo abstracto y lo figurativo.

“Murmurs” es un intento de superar el sistema perspectivo de la fotografía. Aquí la cámara se emplea como un recolector de información, como si se tratara de una hoja superpuesta al muro encima de la cual frotamos con un lápiz para hacer aparecer la textura, la forma y los colores de lo que hay por debajo. La vista se resbala sobre el muro de una forma casi táctil. Se generan, por tanto, unas imágenes que más que re-presentar, es decir, mostrar la foto como una ventana a otra realidad, intentan presentarla como un nuevo objeto, independiente y autosuficiente.

Fotografiamos no como un cazador (Cartier-Bresson) que apunta y dispara hacia algo que se mueve ni como un pescador (Robert Doisneau), sino como un recolector que va llenando su cámara con los objetos que encuentra por el camino, con la sensación de que si no los recogiera, éstos se echarían a perder. Entendemos el muro como receptáculo de información. Igual que un vinilo contiene en sus surcos la información necesaria para poder escuchar una melodía tocada en otro momento, los muros registran en sus trazas la historia que les ha ido conformando. No tenemos el descodificador para poder reproducir lo que pasó, pero lo que sí que podemos comprobar es que aquella información está efectivamente contenida ahí. Fotografiamos para acumular esta información como para asegurarnos de no perderla. La guardamos con sus particularidades, detalles, imperfecciones para testificar si con el tiempo nos murmura algo.

Por otro lado, la serie “Compressions” recoge animales atropellados en carreteras de Cataluña y Estados Unidos y después de depositarlos sobre un fondo blanco realiza una fotografía cenital sin luz directa.

En la fotografía estamos constantemente pasando de realidades tridimensionales a planos bidimensionales sin que seamos conscientes de la violencia geométrica que esto supone. Estamos dentro de una sociedad tan saturada de fotografías que directamente vemos a través de la “ventana fotográfica”, sin percibir el collage de elementos planos que se produce en este marco bidimensional. Los animales chafados en las carreteras sufren un proceso similar pero, al contrario que en el caso anterior, sí que muestran la violencia contenida en el proceso.

Al igual que en una fotografía cubista, las partes del cuerpo del animal se distribuyen en el plano redefiniendo las posiciones entre ellas pero manteniendo ciertas relaciones que nos permiten intuir su forma volumétrica original. El resultado es una mancha de geometrías y texturas complejas sobre un fondo blanco que nos remite a algo orgánico sin que podamos identificarlo inmediatamente, produciendo una vibración visual entre la forma abstracta y la forma figurativa contenida en la imagen.

Fecha: Del 28 de septiembre al 3 de noviembre de 2012
Lugar: Kowasa Gallery, C/ Mallorca 235, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El Palau Robert presenta, a partir del 28 de setembre, l’exposició “The New York Times Magazine. Fotografies”, una reflexió sobre la naturalesa de la fotografia i el paper de les revistes en un moment crucial de la història i l’evolució de l’edició impresa.

The New York Times Magazine, una referència inqüestionable en la fotografia contemporània en mitjans de comunicació, ha esdevingut un espai de llibertat per a tots els fotògrafs. Durant més de trenta anys, la publicació ha explorat totes les possibilitats i aplicacions de la fotografia. A través dels seus encàrrecs, la revista ha donat a conèixer treballs dels més destacats fotògrafs i ha cobert totes les disciplines del medi: el fotoperiodisme, el reportatge de moda, el retrat i la fotografia conceptual.

El públic podrà gaudir de més de 130 obres de 35 destacats artistes, entre els quals trobem: Chuck Close, Jeff Koons, Annie Leibovitz, Sebastião Salgado, Lynsey Addario, David Armstrong, Lyle Ashton Harris, Roger Ballen, Lillian Bassman, Fred Conrad, Gregory Crewdson, Philip Lorca diCorcia, Rineke Dijkstra, Mitch Epstein, Ángel Franco, Lee Friedlander, Nan Goldin, Edward Keating, Inez van Lamsweerde i Vinoodh Matadin, Mary Ellen Mark, Steve McCurry, Ryan McGinley, Jeff Mermelstein, Abelardo Morell, Simon Norfolk, Michael O’Neil, Paolo Pellegrin, Jack Pierson, Alfred Seiland, Nancy Seisel, Andrés Serrano, Malick Sidibé, Larry Towell, Lars Tunbjörk i Hellen van Meene.

Kathy Ryan, editora fotogràfica de The New York Times Magazine i comissària d’aquesta exposició, ofereix una oportunitat única per conèixer els processos creatius de la revista: fulls de contactes, fotos, quatre vídeos, correspondència personal de l’editora, comprovants i les revistes originals.

Data: Del 28 de setembre al 2 de desembre de 2012
Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Després de les exposicions “Flowers” de 2001 i “Black Nude Men” de 2004, la galeria Senda anuncia una nova exposició del fotògraf Robert Mapplethorpe. Aquesta mostra s’ha organitzat, com les anteriors, en col.laboració amb la Robert Mapplethorpe Foundation de Nova York i especialment amb el suport de la seva directora Monica Eulitz. Aquesta organització sense ànim de lucre va ser fundada per Mapplethorpe el 1988, uns 10 mesos abans de la seva mort, per promoure el seu llegat creatiu, promocionar el reconeixement de la fotografia i impulsar diverses causes com el suport a la investigació mèdica en l’àrea de la infecció pel VIH i la SIDA.

L’exposició consta d’una selecció de 20 obres de diferents temàtiques unides a través d’una única tècnica fotogràfica tradicional: la impressió de gelatina de plata. Es tracta d’obres perfectament reconeixibles de Mapplethorpe però alhora fugint de les més reproduïdes i populars: un dels propòsits d’aquesta exposició és aproximar al visitant fotografies en general poc conegudes. Així mateix, s’ha fet un esforç a seleccionar obres que fossin còpies d’època i fins i tot amb la raresa d’estar algunes d’elles signades.

Robert Mapplethorpe va néixer a Long Island, Nova York, el 1946. El 1970 va acabar els seus estudis a l’Escola d’Art del Pratt Institute, on va cultivar la pintura, el dibuix i l’escultura. Encara no havia començat a fer les seves pròpies fotografies quan ja es qüestionava les nocions tradicionals d’autoria i originalitat, creant art a partir de pàgines extretes de llibres i revistes, conceptes que ja havien estat promoguts per Man Ray o Duchamp. D’aquest primer període destaquen els seus treballs sobre la sexualitat i l’erotisme, temes que continuaria explorant al llarg de la seva carrera. A la dècada de 1980 refina la seva estètica, realitzant fotografies de nus d’aspecte escultural, tant d’homes com de dones, delicats bodegons de flors, i retrats d’artistes i celebritats amb una èmfasi en la bellesa formal clàssica.

El desenvolupament del treball de Mapplethorpe en les dues últimes dècades revela una forta i consistent visió de la realitat, i amb les seves imatges intenta unificar aspectes antagònics com l’ordre i el desordre, la vida i la mort, els homes i les dones, a la vegada que s’esforça en l’equilibri entre el fons i la forma. Les seves fotografies mostren un acostament a una fase en predomina el refinament dels temes i de la composició, en què insisteix en una visió de la bellesa clàssica, afable i formal. Mapplethorpe combina en les seves imatges fotogràfiques consideracions abstractes i formals amb la seva visió personal i refinada, d’una bellesa idealitzada.

Data: Del 27 de setembre al 17 de novembre de 2012
Lloc: Galeria Senda, C/ Consell de Cent 337, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Al destruir lo físico, con sus olores, con sus recuerdos, evocamos lo nuevo. Volvemos a empezar. En el trabajo que se expone en H2O, “Burning Them”, Päivi Koskinen retrata personas quemando objetos significativos para ellos, algo que les ata al pasado y no les deja seguir adelante. “Burning them” es un ejercicio que invita a dejar atrás los recuerdos del pasado y trasformar el presente.

“Del fuego me atrae su bivalencia, su carácter generador y destructor de la vida”, dice la artista. Al mismo tiempo, Koskinen reflexiona sobre la dificultad de afrontar el cambio, por pequeño que sea. El ser humano tiende a sentirse incómodo frente al cambio y en ocasiones se resiste a él, hasta dejarse la vida en ello. Un hecho trágico, una acción agresiva, pueden ayudar a cambiar una tendencia o una manera de pensar y vivir. No es fácil dejar atrás los recuerdos y enfrentarse a nuevos retos, este ejercicio muestra la posibilidad de vislumbrar y buscar la regeneración.

En su anterior trabajo como en este, el contexto real está en el fondo de cada foto. Las personas y sus historias tienen que existir, antes de que pueda captar la escena. Se trata de un ejercicio lento, de conocer el individuo, su intimidad y entablar la confianza para captar esa historia y darle una forma visual teniendo como elemento alegórico el fuego con su capacidad de destruir y de crear.

Fecha: Del 27 de septiembre al 19 de octubre de 2012
Lugar: Galería H2O, C/ Verdi 152, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

L’exposició “SI-DonA que pensar” de Sergi Reboredo és una reflexió de la problemàtica de la SIDA a l’Àfrica i, més concretament, a les zones rurals de Kenya, que és a on han estat fetes totes aquestes fotografies dintre del projecte d’educació per la salut que Psicòlegs Sense Fronteres Catalunya té en aquest país. A través d’aquestes fotografies es pretén denunciar la falta de implicació de tots el països i de la societat en general amb un problema de magnituds cada vegada més grans, amb el qual es dona més prioritat als negocis lucratius de les cases farmacèutiques que amb la vida de milions de persones. Les dones són les protagonistes per què pateixen més les conseqüències de la SIDA, bé per què són rebutjades per la família, bé per què es converteixen en les “guardianes”, les que tenen cura dels orfes i dels malalts.

Data: Del 21 de setembre al 21 d’octubre de 2012
Lloc: Asociación Fotográfica Enfoque Selectivo, C/ Tramuntana 51, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El 17 de febrer de 2011 el poble libi, envalentit per les revoltes de Tunísia i Egipte, va sortir al carrer per reclamar justícia en contra del règim dictatorial de Muamar El Gadafi. Lluny de la mediàtica “primera línea de batalla”, Diego Ibarra indaga en les ferides invisibles de la guerra i els testimonis oblidats. El fotògraf saragossà ens trasllada al cost humà de la guerra i dirigeix les nostres mirades cap a les víctimes d’un conflicte que va desestabilitzar per sempre les vides dels seus ciutadans, que van patir les conseqüències d’una guerra civil, dolorosa, banyada en l’absència, el sense sentit de la guerra i el record d’allò perdut. Una temàtica que envolta la seva obra fotogràfica i en la que ha profunditzat en nombrosos escenaris com Afganistan, Pakistan, Palestina, Bahrein i Colòmbia.

Data: Del 20 de setembre al 3 de novembre de 2012
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La fundación Photographic Social Vision y la galería Valid Foto siempre han apostado por una mayor comprensión del medio fotográfico. Creen que los fotógrafos son los que mejor pueden contagiar y transmitir, usando el propio medio y conectando con el origen de su pasión, por qué y en qué la fotografía es algo tan especial para ellos.

Hace tiempo que la fundación desea dar difusión al trabajo de sus fotógrafos socios quienes además de realizar reportajes críticos y necesarios sobre temas contemporáneos, también apoyan mes a mes la entidad.

A través de una muestra colectiva de instantáneas inspiradoras y estimulantes, bajo el titulo “Sincerely yours,”, quieren dar un lugar y una visibilidad especial a todo aquello que los documentalistas y fotoperiodistas no suelen enseñar, aquellas fotografías que más les definen, las que quizá nunca comparten, su jardín secreto, su inspiración, su fuente de luz.

La exposición recoge los trabajos de Celeste Arroquy, Marcelo Aurelio, João Pedro Barbos, Mireia Bordonada, Montse Campins, María Clauss, Carmen Escudero, Pep Escoda, Quim Farrero, Renata Fortes, Ángel García, Juli Garzón, Pascal Hanrion, Xavier Herrero, Albert Jodar, Elena López, Núria López Torres, Victor Obregon, Antoine Passerat, Mireia Plans, Serena Salvadori, Fran Simó, Xavier Solanellas y Helena Velez Olabarria.

“En el centro de cada obsesión hay un alarido. No existe un logro verdadero sin su presencia. ¿Quién no se exalta? Lo que Nabokov decía sobre el arte se puede aplicar también a los coleccionistas de sellos, a los fans y a cualquier otra compulsión: Alivia el dolor que provoca la existencia”. Con estas palabras, Sylvia Plachy en “Sign and Relics” explica por qué, para ella, fotografiar se ha convertido en una necesidad. Inspirados en esta reflexión, los fotógrafos que participan en esta exposición han desarrollado sus obras, cuya venta irá, en parte, a financiar los proyectos de la fundación.

Fecha: Del 20 de septiembre al 12 de octubre de 2012
Lugar: Galeria Valid Foto, C/ Buenaventura Muñoz 6, 08018 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La imagen de una puerta o de una ventana deliberadamente tapiada y despojada de su utilidad primaria como espacio de tránsito, nos evoca generalmente cierta sensación de decadencia respecto a otros tiempos mejores. Con frecuencia, a las puertas se les ha otorgado un valor alegórico como lugares de acceso, e incluso de evolución, no únicamente hacia un espacio contiguo sino también hacia un estadio, nivel o condición diferente. En este sentido, la serie “Cavernarios” de José Antonio Sancho recoge una selección de imágenes de viviendas y locales en desuso en el área metropolitana de Barcelona cuyo inequívoco síntoma de abandono son estas aberturas ahora clausuradas; puertas y ventanas que funcionan como metáforas del deterioro de una época reciente que ha tenido en la llamada “crisis del ladrillo” una de sus principales señas de identidad. La obstrucción de estas estructuras de paso simboliza, de igual modo, el estancamiento y posterior retroceso que ha sufrido la sociedad en muchos aspectos durante los últimos años. Por otro lado, los lugares fotografiados se asemejan a una primitiva caverna, en lo que tienen de espacios que han sido habitados en otro tiempo, cuyo estado de abandono se refleja en pequeños vestigios (una placa con el número de la vivienda, objetos olvidados, grafitis, …) que son, a su vez, el único indicio de una vida pasada.

Fecha: Del 20 de septiembre al 18 de octubre de 2012
Lugar: Galería Alex Telese, C/ Palla 11, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La Casa de la Barceloneta del 1761 acollirà fins el 17 d’octubre una exposició de fotografies del barri datades entre el 1939 i el 1959, dues dècades marcades per les dures condicions de la postguerra. Paral·lelament a l’exposició, s’han programat quatre debats que giraran al voltant de la pròpia exposició i de diversos aspectes relacionats amb les dues dècades de postguerra que s’hi retraten. La doble iniciativa està organitzada per Fraternitat Barceloneta, Associació Cultural, i s’emmarca dintre del programa de cultura popular del Pla de Barris.

La mostra s’ha fet a partir de dotze col·leccions fotogràfiques: les de Joan Quincoces, Pere Rodríguez, Lluís Armengol, Esperança Solà, Miquel Hernández, Quima Lorca, Ramona Iborra, Marcel·la Abril, Jaume Tomillero, Alfons Cánovas, la família Parer-Farell i l’Arxiu Popular de la Barceloneta, dipositat a l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella.

Entre la dotzena de fons gràfics que fan possible aquesta exposició, és especialment remarcable el de Joan Quincoces, la figura del qual queda plenament representada a partir del seu àlbum de fotos. La vida de Quincoces (1892-1960) va lligada a la del barri que va estimar i del que va deixar un extens i valuós llegat fotogràfic, després d’haver retratat extensament carrers i places, persones i esdeveniments de la Barceloneta.

De l’època de la postguerra al barri, destaquen els retrats que Quincoces va fer de les festes religioses més populars, com la processó de Corpus, el Diumenge de Rams o la Festa Major de Sant Miquel. La seva trajectòria com a fotògraf va merèixer diversos premis, el primer dels quals fou el que va rebre, el 1957, com a guanyador de la primera edició del Concurs de Fotografia de la Barceloneta.

Data: Del 17 de setembre al 17 d’octubre de 2012
Lloc: Casa de la Barceloneta del 1761, C/ Sant Carles 6, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’Espai Fotogràfic Can Basté i el festival Outono Fotográfico presenten el proper dijous 20 de setembre a les 20h l’exposició “Ocultacions i inexistències”. La mostra, comissariada per Xosé Lois Vázquez, recull els treballs dels fotògrafs Mati Álvarez Rodríguez, Javier Álvarez Soto, Emilio Araúxo, Emilio Cendón González, Daniel Díaz Trigo, Federico García Cabezón, Carolina Martínez Rodríguez, María Meseguer, Vítor Nieves, Carme Nogueira, José Paz, Sara Sapetti, Alba Vázquez Carpentier i Marta Villoslada.

El lloc de llocs, la ciutat, conserva en el centre primigeni o nous centres circumvalants, les seus econòmica, política, jurídica, mercantil i religiosa. Les activitats que no es consideren atractives estètica o moralment són centrifugades fora dels límits successius de la ciutat. També ocultes, fora de la vista, queden estructures funcionals sense estatus canònic de belles.

L’acció productiva genera el mateix resultat centrífug amb l’ésser productor. En el centre rendible només cap un petit grup, i la resta, per capes de pobresa, es va establint com pot fins a arribar al límit de la marginalitat. En general, la distància física és econòmica, el confinament decreta la inexistència d’alguns aspectes de la vida social; els blinden enfront de col·lectius o llocs; però no només: la pràctica automàtica de les regles dins-fora s’exacerba com a garant de l’estabilitat decretant fins i tot la inexistència de certes pràctiques privades o íntimes.

L’aproximació al lletgisme pot fer-se intentant aguaitar com està el nostre conflicte ètic amb les regles dins-fora del lloc, i para això res millor que furgar en l’ocult, en l’inexistent, en el que les regles consideren poc decorós, ja sigui dins de l’habitatge o fora d’ell, en l’àmbit privat o no de pràctica social, constructiu o paisatgístic. Potser puguem veure si comencem a enviar-ho gairebé tot el més enllà del fora.

Aquesta va ser la pretensió de la proposta “Ocultacions i inexistències” que es va fer a un grup de set fotògrafes i set fotògrafs: que des de la reflexió artística sabessin desvetllar-nos formes noves de veure l’estat de la qüestió, de vegades a través de la poesia i unes altres del rigor gairebé antropològic.

Aquesta exposició va ser censurada per la patrocinadora, l’exconsellera nacionalista d’habitatge i sòl de la Xunta de Galícia, acció coral en la qual va intervenir activament el seu equip de col·laboradores directes que van intervenir com subcensores i portaveus. El fet va ocórrer exactament el dia 23 d’abril de 2007 a les 12:00 hores. Es tractava d’imposar la supressió dels bodegons de joguines eròtiques de la fotògrafa Sara Sapetti tant al catàleg com en la pròpia exposició, supressió a la qual es va oposar frontalment el comissari. Va ser la culminació del projecte expositiu i va demostrar la pertinència del mateix. Les dades curriculars de les/els artistes són exactament els mateixos que apareixien al catàleg censurat.

Data: Del 20 de setembre al 27 d’octubre de 2012
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta