El próximo viernes 30 de noviembre a las 18h se inaugura en Barcelona un nuevo espacio expositivo. Se trata de +r, un proyecto impulsado por las galerías masART, que hasta ahora ocupaba este espacio, y Raíña Lupa, que traslada aquí su actividad como editora.
La nueva galería integra tres espacios (Galería, La Nau y Ultramarinos, este último dedicado a edición y libros de artista) con más de 300 metros cuadrados de exposición conjunta, que funcionarán independiente pero de forma coordinada y donde se desarrollarán unos cinco proyectos expositivos anualmente.
La exposición inaugural de este nuevo espacio lleva por título “Don’t forget” y se presenta como un guiño a Marcel Duchamp. La Galería exhibirá obras del propio Duchamp, Richard Hamilton, Alfredo Jaar, Rita Donagh, Ferran García Sevilla, Alberto Peral, Joana Cera, Carlos Pazos, Jordi Mitjà y Mar Arza. La Nau acogerá piezas de Pep Duran y Pamen Pereira. Y, por último, Ultramarinos albergará trabajos de Man Ray, Sonia Delaunay, Louise Bourgeois, Xavier Miserachs, Graciela Iturbide, Carlos Pérez Siquier, Humberto Rivas, Vari Caramés, Foto Ramblas, Santos Montes, Jesús Madriñán, Blanca Casas y Xavi Deu.
Fecha: Viernes 30 de noviembre de 2012
Horario: A las 18h
Lugar: +r, C/ Sant Eusebi 40-44, 08006 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
En l’última dècada el fenomen de l’abandonament de vaixells i tripulacions al Puerto de la Luz, de Les Palmes de Gran Canària, ha estat persistent. Els vaixells abandonats per l’armador s’han convertit en habitatge habitual de les tripulacions abandonades i treballadors del mar desocupats, així com d’immigrants sense papers a la recerca d’un lloc on viure allunyat de la pressió policial existent a la ciutat. Tots ells sobreviuen sense aigua, sense llum i envoltats d’òxid, en unes condicions molt precàries. Això ha provocat l’aparició d’espais de marginalitat i exclusió social en els molls, el desenvolupament d’un autèntic barraquisme portuari.
El proper dimarts 27 de novembre s’inaugura a La Casa Elizalde l’exposició “Fotos abstretes” de 
Durant el procés de construcció d’aquesta ficció que és La societat anònima, el fotògraf experimenta un canvi: de personatge passiu que es limita a aplegar evidències amb cada imatge, a narrador actiu del seu propi descobriment. Amb aquest relat se’ns vol dur fins a un punt d’inflexió on és possible deixar endarrera aquest espai d’ambigüitat temporal, de ritmes que es repeteixen fins a l’infinit, de coreografies simples, de persones que semblen fondre’s en l’ambient, de subjectes desentesos de qualsevol acció, d’humans que podrien ser maniquins i de maniquins que evoquen autòmats.