El espacio 2 de Kowasa Gallery inaugura el próximo martes 1 de octubre a las 19:30h la exposición «1994» del fotógrafo David Salcedo.
«1994» recoge fragmentos de la realidad y los transforma en un cuento visual abstracto y evocador. La memoria personal y el viaje por un tiempo finito cobran cuerpo mediante un lenguaje visual sumamente personal e idiosincrásico que refuerza la concepción de una fotografía fantasmal y expresiva. De la serie, que consta de más de una treintena de fotografías, se presenta en esta exposición una selección de quince imágenes en blanco y negro.
Salcedo huye de lo tangible y busca capturar dentro de sus encuadres sombras, espejismos y huellas. Lejos de estar dirigida por un documentalismo directo, su mirada queda distorsionada por la lente de la cámara, que intenta en vano aferrarse a lo real. Objetos, historias mínimas y elementos del mundo natural plasman una narración elíptica que recoge sensaciones y emociones del momento para evocar el viaje universal. La luz/contraluz es el catalizador de la percepción en estas imágenes, que, aunque nos dejan intuir algo sobre presencias y ausencias, colocan la figura humana en un segundo lugar.
Salcedo retoma en “1994” el hilo de sus trabajos anteriores, que abordaban los temas de la memoria, la niñez y el trauma. Tal como mostró en “Belchite” (2010), para él incluso los grandes retos de la historia entran en la esfera de lo personal y de lo íntimo. Aquí, la presencia de estos detonantes es aún más marcada, en una serie que, según confiesa el autor, contiene elementos autobiográficos. Construida a base de un lenguaje atmosférico, casi cinematográfico, “1994” explota al máximo los recursos de la fotografía en blanco y negro, empleando a la vez como claros referentes en su desenlace narrativo a maestros del medio como Bernard Plossu y David Jiménez.
Fecha: Del 1 de octubre al 23 de noviembre de 2013
Lugar: Kowasa Gallery, C/ Mallorca 235, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
Una vez al año, la celebración se abre paso ocupando el espacio público con un propósito colectivo, ya sea como mera válvula de escape, como acto de memoria y apología de las costumbres, como ilusión de unidad y pertenencia, o como la oportunidad para evocar un ideal identitario. 
Extrets del temps, breus moments de la seva existència es fan eterns en aquestes imatges captades amb una, també fràgil i antiga tècnica, el col·lodió, que ens convida a contemplar aquest treball des d’un punt de vista molt allunyat de les nostres referències actuals. Es confirma així el pas del temps. La vida i la mort. L’etern futur i la transformació inevitable que ens permet viure. Aquesta és la bellesa d’aquestes imatges: el secret que mai podrem posseir.
Les fotografies de l’exposició, realitzades entre 2007 i 2013, mostren els ambients d’una ciutat històrica a través de la vida diària dels seus habitants. Llocs i gents, paisatges i costums, on es pot reconèixer l’esplendor de la seva cultura passada i present. Una cultura que s’universaliza en captar unes instantànies on l’humor, la solitud, l’espiritualitat, l’alegria, la tristesa, la nostàlgia són, entre altres, els estats emotius que constaten el sentit universal de l’ésser humà. Des d’aquest sentit argumental i amb una estètica visual creadora d’evocadores atmosferes, Dedeoğlu crea documents que són, al mateix temps, poesies visuals sobre Istanbul.
Coincidiendo con el 50 aniversario del asesinato de John Fitzgerald Kennedy en Dallas, la galería Loewe presenta la exposición «The Kennedys» del fotógrafo 
«The Believers Project» és una forma d’apropar a la societat les diferents religions del nostre món contemporani explicades a través de diferents pelegrinatges místics. Fer palpable alguna cosa tan intangible com la fe humana per unir a tots els personatges de diferents països i cultures sota un mateix afany, ells són els creients. Un projecte visual cap a rutes llunyanes i desconegudes a través d’un mapa antropològic 2.0.
A “Cronos Vs. cromos”, l’artista s’interroga sobre l’avançament continu dels fets i la relació entre el passat, el present i el futur. Es tracta d’una sèrie de díptics que mostren, a la part superior, imatges de barreres que funcionen com una al·legoria de la línia divisòria entre el present i el futur, una frontera sempre oscil·lant movent-se cap endavant. A la part inferior de la composició, la mateixa imatge és reduïda i tranferida a una altra superfície, essent que l’artista hi intervé mitjançant traços i grafismes, com petjades sinuoses que l’experiència vital ha anat deixant en el temps.
«Reliquit» és una petita mostra del treball que l’autor ha estat realitzant els darrers anys en llocs abandonats, llocs que l’han atrapat i emocionat. Amb aquestes fotos ha intentat transmetre les sensacions que l’hi ha provocat aquest silenci, essència i petjada del pas del temps.
Després de la protesta pacífica originada al maig de 2011 del Moviment 15M o dels Indignats, s’han succeït una llarga sèrie de manifestacions sorgides, en gran part, a les xarxes socials. Aquestes sèries de fotografies neixen amb la voluntat de crear un inventari i constatar l’empremta que aquestes protestes han deixat als murs d’algunes ciutats, els llocs on van deixar el seu rastre les veus indignades. Els textos i paraules de les inscripcions originals han estat recollides per a aquest projecte en dos formats, un diari i una projecció.