El centre cívic Pati Llimona inaugura el proper dimarts 14 de gener a les 19:30h l’exposició «El pecat de ser vídua» de la fotògrafa Nuria Prieto.
En la cultura hindú les vídues són símbol de mal auguri, “una dona no serà mai independent, una vídua ha de patir molt abans de morir, ha de ser pura en cos, pensament i ànima”. Així ho diu el codi de Manu, una de les escriptures sagrades més antigues. Una vídua a l’Índia, vestirà de blanc per la resta dels seus dies. Atrapada en una roba sense cosir, portarà cendra al front, li arrencaran els ornaments, la despullaran de totes les possessions i estatus social, només podrà menjar una vegada al dia i serà repudiada per la seva pròpia família.
A uns 150 quilòmetres de Delhi es troba la ciutat sagrada de Vrindavan. Ara se li coneix com la ciutat de les vídues. A l’Índia hi ha més de 35 milions de dones vídues i 20.000 a Vrindavan. Es diu que va ser en aquesta ciutat on va créixer el déu Krisna, una de les divinitats hinduistes. Les vídues creuen que ell les alliberarà del seu mal karma. Per això, moltes d’elles resen més de 8 hores diàries en un dels tres ashrams o temples de la població, on els fidels donaran almoines o un grapat d’arròs.
El govern de l’Índia concedeix a cada vídua una quantitat anual, entorn a 1.500 rupies, però el 95% d’elles, moltes analfabetes, no coneixen els seus drets i ni tan sols ho cobren. També segons l’actual normativa, les vídues tenen els seus drets sobre les possessions dels seus marits, però fins i tot les poques que coneixen això, no s’atreveixen a reclamar donat el poder de la tradició. Segons l’última investigació el 43% tenen cartilla de racionament, però la major part, no se’ls permet obtenir aliments. Moltes d’elles viuen en extrema pobresa.
Data: Del 14 de gener al 7 de febrer de 2014
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
En un mundo que cambia rápidamente, las imágenes de Saevarsson intentan crearse a base de entrañas, emociones, sencillez y belleza. Sin imponer una complejidad conceptual indescifrable. Muchas han sido creadas de un modo absolutamente espontáneo y otras han dormido en sus sueños. En ellas hay violencia, hay secretos, hay sexo, hay reflexiones, hay tristeza y melancolía, hay alegría y sobre todo mucho amor. Mucho. En las fotos de Saevarsson simplemente hay un ser humano.
Ja fa molt de temps que les nits màgiques i estelades del desert comparteixen el seu protagonisme amb vertaders oasis de llum. Com moltes altres ciutats de l’Orient Mitjà, Dubai es dreça orgullosa i jove enmig del desert. Creix cada dia, estenent-se al damunt de la sorra, sorprenent amb l’abundància que hi regna i amb una actitud gairebé desafiant: allà no hi ha res que sembli impossible. Bacchini ens convida a veure-la a través de la seva lent i ens sorprèn amb una mirada pròpia i espectacular d’aquesta ciutat excessiva.
L’exposició qüestiona què és l’Edèn, plantejant si és una construcció il·lusòria de l’home per donar sentit a la seva existència o bé una condició que va existir i es va oblidar. La fotografia vehicula la representació d’aquests anhels i esperances assistint a aquesta metamorfosi del mite en allò perceptible.
«Entre seres y formas» surge de una serie de largas caminatas realizadas por la autora por distintas ciudades, dejándose llevar por todo lo que capta su atención, sin buscar nada especial ni particular. Rey vacía su mente de prejuicios y su mirada se posa instintivamente en situaciones, luces y sombras.
En aquesta exposició es presenten 30 fotografies en blanc i negre. Es tracta d’un recull de marines fetes en diferents indrets de Catalunya i també de Venècia. En elles el mar inquiet i serè pren protagonisme, les roques de fons perfilades i agrestes, els capvespres que s’adormen a l’horitzó, alguna noia que contempla el paisatge des de la sorra, el temps deturat en aigües venecianes, pescadors aliens a la vida que els envolta, concentrats en la seva feina.