«Vísteme despacio que tengo prisa» vol ser un mirall on poder contrastar el ritme accelerat de la nostra societat, on donar-nos compte i poder reflexionar sobre aquest. Perquè sovint no ens parem a pensar en el ritme de vida que portem. Potser quan alguna cosa ens esqueixa aquesta vida i ens produeix un canvi sobtat en el seu tarannà, és quan ens adonem compte de l’estrès i la pressa que dúiem. I ens veiem obligats a aprendre a viure amb un altre ritme.

Als protagonistes d’aquesta exposició aquest «canvi» els el va causar un traumatisme cranioencefàlic produït en molts casos per imprudències en la carretera (accidents de trànsit). Potser a vegades val la pena no prémer tan l’accelerador, ni del cotxe, ni de la vida…

Data: Del 3 al 31 de desembre de 2008
Lloc: Punt Multimèdia, C/ Muntadas 5, 08014 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Aquesta exposició respon al guió realitzat per un grup de treball de la Taula d’Entitats de Persones amb Discapacitat del Districte de l’Eixample.

S’hi mostra com la majoria de situacions que viuen les persones amb discapacitat poden tenir una Segona Versió, (o més) si es canvien algunes de les circumstàncies que l’envolten.

Es presenta a través d’una sèrie de fotografies aparellades i acompanyades de la seva descripció en escriptura braille i en escriptura en tinta. Així, la persona cega pot fer una aproximació al contingut de les fotografies i la persona amb vista pot aprendre com cal fer una descripció.

Data: De l’1 al 21 de desembre de 2008
Lloc: Centre Cultural Sagrada Família, C/ Provença 480, 08025 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

En 2007 la Fondation Orange conmemoró sus 20 años de compromiso invitando a siete fotógrafos de Magnum Photos a plasmar en imágenes sus diferentes proyectos y líneas de acción, centrados en la discapacidad visual y auditiva, en los trastornos del autismo, la educación de los más desfavorecidos y el desarrollo de la cultura musical. Abbas, Martine Franck, Maya Goded, Alex Majoli, Susan Meiselas, Gueorgui Pinkhassov y Patrick Zachmann fueron los encargados de elaborar este testimonio en imágenes. Los fotógrafos compartieron el día a día de dos niños autistas, presenciaron las formas de comunicación en una familia de niños sordos, descubrieron, junto con personas ciegas, las esculturas expuestas en un museo, acompañaron a adultos en su aprendizaje de la escritura, participaron en la educación de las chicas en un pueblo de Mali y vivieron la aventura de los grupos vocales en sus ensayos y sus conciertos.

La Fundación Orange en España cumple 10 años y, para celebrarlo, ha decidido trasladar esta exposición a Barcelona, invitando, además, a un octavo fotógrafo de Magnum, en este caso la española Cristina García Rodero, a retratar las acciones sociales impulsadas por la Fundación Orange en nuestro país. Cristina García Rodero ha compartido su tiempo con personas autistas y con discapacidad motora. También ha visitado museos junto a personas sordas y ha podido conocer una sesión de cine adaptado para personas con discapacidad visual y auditiva.

El resultado del trabajo de estos ocho artistas se presenta en la exposición «Un mundo compartido», que se expone en la Galería Hartmann, del 27 de noviembre al 19 de diciembre de 2008.

Fecha: Del 27 de noviembre al 19 de diciembre de 2008
Lugar: Galería Hartmann, C/ Sta. Teresa 8 bajos, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

En la seva IX edició el Festival BAC! 08, com en les seves anteriors edicions, es caracteritza per vincular els diferents llenguatges d’expressió artística, apropant-se tant a artistes emergents com als consagrats de l’escena cultural contemporània internacional.

Aquest any el Festival BAC! 08 proposa una crítica al consum. La societat actual és la societat del consumisme, terme que s’utilitza per descriure els efectes d’igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. La situació queda exemplificada amb la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També fa referència al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l’equilibri ecològic.

El consumisme es veu incentivat principalment per la que en algunes ocasions aconsegueix convèncer al públic que una despesa és necessària quan abans es considerava un luxe. També algunes patologies com l’ obesitat o la depressió, ens fan creure més fàcilment en la publicitat enganyosa, pensant que es poden resoldre aquests problemes consumint indiscriminadament aliments, begudes, articles miraculosos i d’altres tipus de productes. La publicitat pot ser directe amb anuncis o indirecte en el cinema, la música…

La moda, l’estètica, les últimes tendències són l’eix principal d’aquest consumisme desmesurat. La moda no és només una necessitat sinó un indicatiu de personalitat, èxit, desig, lideratge. El consum va lligat també a la cultura i a la forta pressió social existent, s’ha de ser el millor o la millor en tot, les vint-i-quatre hores del dia.

La predisposició d’usar i tirar de molts productes, la baixa qualitat d’altres que comporten un període de vida relativament baix, encara que són atractius pel seu baix cost, a llarg termini surten més cars, el rebuig inadequat d’objectes que poden ser reciclades fan que el consumisme esdevingui també un fenomen altament nociu per al medi ambient.

L’individu segueix la falsa creença que per ser feliç és imprescindible consumir. Amb les diferents disciplines artístiques: pintura, fotografia, vídeoart, instal·lació, il·lustració, performance, mural, els artistes exposaran les seves propostes sobre la influència desmesurada que aquest fenòmen exerceix en la societat actual, per convidar-la a la conscienciació, reflexió i canvi.

Data: Del 2 al 28 de desembre de 2008
Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Aquesta exposició té com a objectiu oferir-nos una aproximació a la Guinea Equatorial contemporània des d’una perspectiva etnogràfica. La mostra consta d’un seguit de fotografies de l’artista holandès Machyta Oko Giebels, realitzades a l’illa de Bioko i al continent durant l’any 2007. Els seus materials ens mostren de quina manera viuen els equatoguineans, les seves inquietuds, les seves interioritats, la seva privacitat.

La història recent de Guinea Equatorial ha vingut marcada per la fi de la colonització espanyola el 1968 i pels dos règims polítics que s’han desenvolupat al país des de llavors i fins a l’actualitat (liderats el primer per Macias i el segon per Obiang). El petroli trobat a començaments dels anys noranta marca un punt d’inflexió en l’economia guineana, donat que aquesta riquesa situa Guinea entre un dels països potencialment més pròspers del continent. Malgrat això, la precarietat quotidiana de molts equatoguineans encara s’aprecia en el seu entorn i en els seus mitjans de subsistència; i en part s’esmorteeix gràcies a les remeses enviades per aquells familiars que un dia van decidir emigrar.

Data: Del 27 de novembre a l’11 de desembre de 2008
Lloc: Residència d’Investigadors CSIC, C/ Hospital 64, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Aquest proper dijous 27 de novembre a les 20:30h i dins les activitats incloses als Dijous a l’Espai del Centre Cívic Golferichs, es projectarà el documental fotogràfic «Can Paixano, en un racó de la Barceloneta» de Carles Calero i es farà una presentació del col·lectiu fotogràfic TERRAdeNINGU.com, del qual forma part, on s’explicaran els projectes actuals i de futur que es duran a terme properament.

Data: Dijous 27 de novembre de 2008
Horari: A les 20:30h
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Retrato en blanco y negro de una tierra devastada por un conflicto que parece no acabar nunca. A pesar del acuerdo de paz firmado recientemente, los enfrentamientos entre las tropas del gobierno y los diferentes grupos armados de la oposición siguen marcando trágicamente la vida de la población civil. Con 800.00 desplazados y miles de muertos, víctimas de la violencia o las enfermedades, la vida continua en el Congo, paradójicamente, una de las regiones con más riqueza natural del planeta.

Alfons Rodríguez, autor de este trabajo, hablará de la profesión del fotoperiodista en un turno de preguntas abierto al público.

Fecha: Jueves 27 de noviembre de 2008
Horario: A las 19:30 h
Lugar: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Cuerpos en suspensión… objetos en levitación… decorados inmateriales… ambiente surrealista… son las palabras claves del trabajo de Aymeric Giraudel.

Sus obras nos hacen entrar en un mundo de tranquilidad, en una burbuja de serenidad, en una nube de suavidad. No se contempla una fotografía de Aymeric, se visita.

Se nota la plástica casi divina de los cuerpos, un gusto para los modelos con rasgos de ángeles y cuerpos de efebos. Se adivinan las experiencias con las sombras y la luz que confieren a cada obra esta profundidad de campo y una ilusión de relieve entre pintura y fotografía… El contraste entre el movimiento y la fijeza es asombrante. El tiempo se suspende durante un tiempo.

Aymeric Giraudel no es solo un fotógrafo sino también un artista, un creador de universo que presta un meticuloso cuidado a cada detalle y a la puesta en escena: más allá de las influencias o inspiraciones recibidas de otros artistas, Aymeric Giraudel impone un estilo único, inmediatamente identificable, de la misma manera que Pierre y Pilles, los muy famosos fotógrafos franceses. La levitación de los personajes y la luz son el hilo conductor de su obra.

Simbólicas o incluso místicas, sus fotografías expresan la visión de su autor sobre el mundo. Una visión en la cual el onirismo se mezcla con la realidad, donde las apariencias ocultan verdades, sin nunca caer en el nihilismo o el pesimismo… Todo lo contrario: Aymeric Giraudel ha elegido no mostrar la parte de sombra que palpita en cada uno de nosotros sino el cuerpo de luz que intenta alcanzar el cielo… quizás el alma.

Sus obras son bellas. Nos envuelven y nos acarician… Se pueden apreciar, sin conocer nada del autor, de su obra, de sus aspiraciones. Sus obras nos invitan a acercarnos al cielo…

Una escasez.

Fecha: Del 27 de noviembre de 2008 al 18 de enero de 2009
Lugar: Galería Artevistas, Passatge del Crèdit 4, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Las imágenes que nos propone Loan Nguyen denotan sus orígenes orientales (su padre es vietnamita) y están imbuidas de un cierto espíritu zen. También se las han relacionado con el espíritu del «Koan» japonés. Se comprenden mejor con la intuición que con la razón.

La relación sutil que se establece entre el personaje y el fondo, es un tema recurrente en las fotografías de Loan Nguyen. Ha transformado el «zen» en un método de trabajo. Todos conocemos ese sentimiento, ese momento en el que hay un grado de identificación que nos lleva a la contemplación, como cuando escuchamos música.

Loan Nguyen no pretende tanto transformar un lugar, como descubrirlo.

Fecha: Del 20 de noviembre de 2008 al 15 de enero de 2009
Lugar: Ego Gallery, C/ Enric Granados 9, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El Centre Cultural Sagrada Família acull fins el proper 29 de novembre l’exposició «Cada dia» de la fotògrafa portuguesa Francisca Ribeiro. Per una banda, la mostra parla de la presència constant de la violència a l’espai físic de la llar. És una reflexió sobre el conviure cada dia amb l’ombra de la violència. Per l’altra, parla del moment del conflicte, convidant a reflexionar sobre la projecció de les frustracions personals en l’altra part de la parella, sense ser-ne conscient. El concepte va néixer de la necessitat d’abordar aquesta temàtica des del punt de vista del maltractador, qüestionant allò que hi ha a l’arrel d’aquesta problemàtica i amb la intenció de provocar el canvi de comportament.

Data: De l’11 al 29 de novembre de 2008
Lloc: Centre Cultural Sagrada Família, C/ Provença 480, 08025 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta