Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la Galeria Montcada presenta l’exposició col·lectiva «Dracs de Barcelona» que compta amb la participació de 20 pintors i 20 fotògrafs vinculats a la ciutat de Barcelona. El tema de la mostra són els dracs que decoren la ciutat comtal, concretament s’han seleccionat 20 dracs (d’entre un llistat de més de 30 que la galeria té catalogats) localitzats en diferents punts: des del famós drac de Gaudí, al Parc Güell, fins als dracs esotèrics que presideixen l’edifici de Duanes. La galeria ha «adjudicat» cada un dels dracs a un pintor i un fotògraf per tal d’oferir al visitant dues interpretacions artístiques del mateix element.

Pintors participants: Xano Armenter, Cristina Blanch, David Casals, Jaume García Anton, Jordi García Gil, Maria Gibert, Joan Longas, Jordi Marsal, Alícia Marsans, Míriam Miras, Perico Pastor, Juliet Pomés Leiz, Àlex Prunés, Luis Royo, Jordi Sàbat, Cristina Sampere, Bea Sarrias, Carmen Segovia, Fátima Tocornal i Daniel Torres.

Fotògrafs participants: Joan Alsina, Maite Awad, Enric Berenguer, Álvaro Bujons, Carlos Cabezas, Colita, Xavi Cortés, Julio Cunill, Gemma Edo, Marta Fàbregas, Sergi Garriga, Marcela de las Heras, Antonio Herrero, Miguel Raurich, Jordi Sarrà, Paulo Sciaccaluga, Natalie Sève, Leopoldo Pomés i Marc Vidal.

Data: Del 23 d’abril al 26 de maig de 2009
Lloc: Galeria Montcada, C/ Montcada 20, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Global Humanitaria presenta en el centre cívic Golferichs l’exposició fotogràfica «Había una vez un niño», sobre la investigació i denúncia de les activitats de pederastes estrangers a Cambotja.

«Había una vez un niño» aporta informació i imatges sobre el context que propicia que un nombre creixent d’estrangers hagin escollit Cambotja, durant els últims anys, per a abusar sexualment dels menors d’edat que es troben en situació de major vulnerabilitat en aquest país: els nens que viuen i treballen en el carrer.

L’exposició està integrada per un total de 51 fotografies, fetes pel fotògraf Juan Díaz a Phnom Penh, la capital del país, en 2007. Imatges d’adults, estrangers, passejant sols per les zones turístiques o en companyia de nens formen una galeria de presumptes pederastes, les intencions dels quals només poden conèixer-se mitjançant l’observació i la investigació sobre el terreny.

Les fotografies també parlen sobre les víctimes d’aquests pederastes, menors en situació precària, i sobre l’entorn de pobresa que els envolta, concretat sovint en l’ambigüitat de famílies que sovint coneixen i depenen econòmicament dels abusadors.

Per contrast amb aquesta realitat que convida al pessimisme, l’exposició presenta també un avís: la impunitat dels agressors estrangers a Cambotja s’està reduint. Les fotografies de pederastes estrangers jutjats i condemnats a Cambotja acrediten una posició més responsable de la societat cambotjana i de la policia i la justícia del país.

Aquesta mostra forma part de la campanya informativa que l’ONG ha posat en marxa sobre el Projecte Protect, contra la pederàstia a Cambotja.

Data: Del 22 d’abril al 23 de maig de 2009
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’activitat industrial i més concretament el tèxtil ha estat present a Vilassar de Dalt al llarg de molts anys, això ha condicionat l’estructura urbana del nostre poble i el tarannà dels seus habitants i ens ha deixat tot un llegat d’espais molt interessants a nivell arquitectònic i fotogràfic.

Fa anys que aquests espais, primer per el davallament del tèxtil i darrerament per l’especulació del sol, han re-orientat la seva activitat primigènia en alguns casos, han desaparegut en d’altres o bé romanen abandonats esperant un futur incert. En els darrers anys algunes de les fàbriques emblemàtiques han estat transformades en habitatges que acullen a nous vilassarencs i d’altres esperen ser rehabilitades per a ús social de la vila.

Amb aquesta exposició, en Pep Mínguez, en Joan Trujillo, en Joan López i en Joan Lloveras, volen mostrar el que han esdevingut aquests espais, des d’una visió artística. Llocs en la gran majoria buits, utilitzats per activitats per les no que varen ser construïts. Vestigis d’un passat fabril, presents a la memòria col·lectiva, plens de vida en altres temps, testimonis al cap i a la fi efímers i destinats a desaparèixer, incompatibles amb el estil de desenvolupament urbanístic i arquitectònic que hem triat.

Data: Del 25 d’abril al 10 de maig de 2009
Lloc: Sala d’Exposicions del Centre Vilassarenc, Plaça del Teatre 3, 08339 Vilassar de Dalt (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Maria Espeus (Boras, Suècia 1949) exposa, entre el 17 d’abril i el 14 de juny de 2009, el treball «Röda Kvarn» en “La vitrina de la fotògrafa” del Palau Robert.

«Röda Kvarn» és el nom d’una sala de cinema de la ciutat natal de Maria Espeus, on es va desvetllar la seva fascinació per les imatges. Unes imatges que li descobrien un món diferent del que coneixia, malgrat que la perfecció cinematogràfica les dotés d’una certa monotonia. Era un món encara reduït, circumscrit entre la ciutat de Boras i Varberg, el petit poble d’estiueig d’Espeus, vora el mar.

En plena adolescència, Maria Espeus marxa del seu país. Amb el pas dels anys, el que va començar com una afició es transforma en la seva professió. Així, entre 1971 i 1976 viu i treballa a Paris. I l’any 1977 fixa la seva residència a Barcelona, on encara viu.

D’aleshores ençà, Maria Espeus ha tornat alguna vegada a la ciutat on va néixer i n’ha pres també algunes instantànies. El gruix principal del material que presenta a la vitrina del Palau Robert està format pel reportatge fotogràfic realitzat en el seu darrer viatge a Suècia, l’estiu de l’any 2008.

Segons Maria Espeus, les imatges que es mostren a la vitrina es poden considerar d’aquesta manera: “Una al·legoria del retorn a una Ítaca personal. Com el viatge metafòric a una illa que em transporta inevitablement a la meva infantesa i als inicis del que avui és la meva professió. I on al centre de tot plegat s’hi troba el Röda Kvarn, una autèntica caixa de somnis per a mi”. No obstant això, l’autora explica que, més que nostàlgia, aquest darrer retorn a Boras “em va produir sobretot estupor, perquè vaig constatar que les imatges actuals no es diferencien gens ni mica d’aquell món que vaig abandonar fa tants anys i en el qual avui sembla que s’hagi aturat el temps”.

Data: Del 17 d’abril al 14 de juny de 2009
Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La muestra «Akai» de Paula Recarey cuenta con una serie de 30 fotografías, en color y B/N, realizadas en Japón en 2008, donde la fotógrafa busca transmitir, en palabras de la propia artista, “Una mirada de Japón a vista de pájaro. Un país de contrastes y contradicciones, naturales y humanas. Un lugar donde apreciar la armonía y la belleza de una tierra exuberante y una tradición milenaria, que se manifiesta en sus construcciones y el carácter de sus amables y reservadas gentes. La espiritualidad latente, que asoma incluso dentro de esas grandes urbes deshumanizadas en las que, al doblar una esquina, puedes encontrar un pequeño templo intimidado entre grandes rascacielos. El capitalismo salvaje. Akai (Rojo) es el color que tiñe los iconos de Japón, la madera de los templos, la luz de las calles nocturnas, con sus neones y farolillos, y hasta la bandera. Mi mirada no puede abarcar la inmensidad de detalles que forman el rico carácter japonés, pero intenta ofrecer pinceladas intensas, instantáneas de todo lo que invade los sentidos de un fotógrafo, o de cualquier visitante, que tenga la suerte de aterrizar en ese rincón de oriente.”

Fecha: Del 21 de abril al 19 de mayo de 2009
Lugar: Restaurant La Llavor dels Orígens, C/ Ramón y Cajal 12, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

“Vida Extra” es una muestra visual e interactiva que refleja la influencia de los videojuegos en la cotidianeidad de la sociedad del siglo XXI. Estará en el Espai Cultural Caja Madrid desde el lunes 20 de abril hasta el próximo 30 de junio. Se trata de una muestra de fotografías tomadas por el joven fotógrafo Txema Salvans. Dirigida a todos los públicos, tiene como punto de partida la cotidianeidad del videojuego en la sociedad actual, en la que ya es un elemento indisociable del ocio, la cultura, la industria o el arte audiovisual.

“Vida Extra” ofrece a los visitantes la oportunidad de interactuar con los videojuegos, comprobar la influencia que ejercen en diversos aspectos de nuestras vidas, constatar su importancia como creadores de tendencias e innovaciones y desmentir los falsos tópicos que envuelven el mundo de los videojuegos, como la edad media del jugador.

El itinerario de la exposición está articulado a través de las respuestas a la pregunta: ¿Por qué no podemos vivir sin los videojuegos? Las respuestas a esta pregunta se materializan en la exposición en los cinco espacios siguientes: “Mueven mi mundo”, “Invento mi tiempo”, ”Quiero jugar”, “Soy más listo”, “Tengo un millón de amigos” y por último “He visto cosas que no creeríais”.

El punto y final de la exposición lo pone el visitante, ya que en la última sección podrá experimentar con varios videojuegos y demostrar sus habilidades. Además, el Espai Cultural Caja Madrid organiza un conjunto de actividades que complementan la participación de los asistentes a la exposición. Entre esta se darán cita proyecciones, conferencias, charlas y talleres.

Fecha: Del 20 de abril al 30 de junio de 2009
Lugar: Espai Cultural Obra Social Caja Madrid, Plaça de Catalunya 9, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El plantejament d’aquest treball de Daniel Padró és mostrar com és el dia a dia d’una persona amb la malaltia de l’Alzheimer, una persona concreta, introduint-nos al seu interior, dins casa seva, un lloc íntim, on ella ha creat el seu univers.

Mostrant el que es important per a ella, els seus valors, ens ajuda a entendre com ha arribat fins aquí, el que té i com ho ha aconseguit.

La seva mirada es enrere, temps llunyans i pròxims que li son estranys i confusos. Un passat que ja no recorda al cent per cent, una veritat a mitges, un passat selectiu que comparteix amb el present incert, l’enfrontament del dia a dia no sap que li portarà. El temps està parat, el matí es transforma en tarda, els dies es mesuren pels dolors que li apareixen amb el Sol. No hi han obligacions ni necessitats, com nosaltres les entenem, un oblit prolongat i preocupant.

Cada vegada que un torna a casa seva es com un “dejà vu”, com si alguna cosa no hagués canviat, les mateixes preguntes, les mateixes converses, fins i tot les mateixes flors.

Quan creues la porta es repeteixen les mateixes seqüències metòdiques, una rutina, ja saps el que et trobaràs, com i a qui.

Aquesta es la realitat de la Carme, una dona de 78 anys que ha viscut una vida plena de dificultats i que ara a l’actualitat ens transforma el seu passat, el maquilla i el dibuixa, com a ella li hagués agradat tenir.

Uns records que tremolen, sense solidesa, ni tant sols son records, es perden en un sospir, una part s’ha quedat pel camí, on es barreja la veritat i la ficció, compartint el mateix escenari, un petit escenari que es casa seva, on passa la gran part del temps, sortir es una petita gran aventura.

Ara els dies que li queden es mesuren per les angunies i dolors que l’acompanyen dia i nit, tot això sota el control dels seus fills que li vigilen el seu dia a dia, intentant potenciar els seus records amb jocs, mirant fotografies, recordant cançons, olors, la seva vida, la dignitat d’una persona que l’únic que desitja es estar on sempre ha volgut estar: a casa seva.

Data: Del 17 d’abril al 28 de maig de 2009
Lloc: GrisArt – Escola de Fotografia, C/ Còrsega 415, 08037 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El archivo fotográfico del Diario el Popular de Uruguay fue escondido por Aurelio González, quien fuera jefe de fotografía del diario, ante la inminencia del golpe de Estado uruguayo de 1973. Los negativos permanecieron ocultos en el antiguo edificio del Diario hasta su recuperación en el año 2006.

Desde entonces Aurelio González lo cedió en custodia al Centro Municipal de Fotografía de Montevideo (CMDF), en donde un equipo multidisciplinario ha trabajado en su tratamiento documental. Hasta el momento, han sido documentadas 7.705 fotografías sobre las 48.626 que componen la totalidad de este fondo. La muestra, que fue inaugurada en el CMDF en el año 2006, constituye un aporte importante para la reconstrucción histórica del período.

La presentación en Barcelona pretende recorrer la historia que narran estas imágenes y generar un espacio de reflexión e intercambio en torno a las mismas.

Fecha: Del 17 de abril al 30 de mayo de 2009
Lugar: Galería Iluminarte, C/ Olivera 18 – Bajos, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita