Demà dimarts 27 d’octubre a les 13h es presentarà a la Rambla de Santa Mònica, al costat de la Plaça del Teatre, la instal·lació fotogràfica «Forats de bala». «Forats de bala» és un projecte de Ricard Martínez per a Arqueologia del Punt de Vista. Es tracta d’una instal·lació fotogràfica amb dues imatges del fotògraf Agustí Centelles. El projecte consisteix en fer quelcom molt simple, tornar-les a posar en el mateix lloc on les va obtenir Centelles els dies 19 i 20 de juliol de 1936.
Les fotografies, en el seu entorn actual, desencadenen un mecanisme que ja van poder experimentar molts barcelonins l’any passat, davant la peces de «Runa» -una instal·lació sobre els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil, amb la qual Arqueologia del Punt de Vista es va presentar a la ciutat-. Ens permeten ocupar per uns instants les mateixes coordenades des de les quals el fotògraf va accionar el obturador. Des d’aquí, assistim a la percepció que tenia Centelles dels esdeveniments, mentre aquests es produïen i de com s’aproximava a ells per a explicar-se’ls i, així, transmetre’ns-els.
Les fotos estan fetes durant un instant de canvi. La Guerra Civil és encara una insurrecció militar i Centelles un foto-periodista sumit en una metamorfosi de la qual, en poques hores, sortirà un fotògraf de guerra. Aquesta transfiguració no va a aturar-se aquí. El farà passar per diversos estats: fotògraf exiliat, fotògraf pres, fotògraf represaliat, fotògraf industrial i publicitari i, finalment, Premi Nacional de Belles Arts. El dia que es va desencadenar aquest procés fisiològic, Centelles va realitzar algunes de les imatges que avui formen l’imaginari col·lectiu que tenim d’aquells fets.
La primera fotografia està feta a la cruïlla de Diputació amb Llúria. Centelles va realitzar allà 20 fotografies. Avui no sembla massa, però, llavors si. Fruit d’aquesta exhaustivitat, és una de les seves imatges més emblemàtiques. Una foto que molts reconeixen quan diem la dels cavalls. Entre les capes de lectura que ja té i les quals nosaltres li hem posat, a força de mirar-la, és potser la foto més complexa de Centelles. La segona peça es troba a la Rambla de Santa Mònica. Allà està la fotografia que Centelles va fer del líder anarquista Francisco Ascaso poc abans de morir, durant l’assalt a la caserna de Drassanes.
Durant els dies que duri la mostra, es realitzaran una sèrie de visites guiades. La primera d’elles tindrà lloc el dissabte, 31 d’octubre. Els amfitrions d’aquesta visita seran Octavi i Sergi Centelles, fills del fotògraf. Serà una experiència inusual que donarà lloc a uns moments irrepetibles. Aquesta visita és gratuita, encara que és necessari inscriure’s prèviament. Una altra de les visites la faran conjuntament el fotògraf Manel Serra i Ricard Martínez. Serra és una de les primeres persones que, en els anys vuitanta, es va interessar per Centelles. Posteriorment ha positivitat moltes de les seves fotos. El seu coneixement sobre el fotògraf va des dels cristalls de plata que defineixen les formes que apareixen a les fotografies, fins a les inflexions de la vida de Centelles.
La resta de les visites correran a càrrec de Ricard Martínez, director del projecte. Totes elles tindran un cost de 6€ i és necessària inscripció prèvia. El punt de partida serà la fotografia del carrer Diputació/Llúria i finalitzarà davant de la fotografia de la Rambla Santa Mònica. Durant aquest trajecte es visitaran els escenaris que va recórrer Centelles i s’assistirà a la gènesi de les seves fotografies.
Més informació (inscripcions, etc…):
Arqueologia del Punt de Vista
La galería Tagomago presenta «Terrae», el último trabajo del fotógrafo Manel Armengol realizado en el 2008 en Islandia; un conjunto de 20 imágenes inéditas en blanco y negro en las que el autor muestra su particular visión de esa Isla del Atlántico norte cuyos principales actores son la Naturaleza y el juego de los elementos actuando entre sí en un fondo de paisajes sorprendentes y misteriosos. 
Pero la indefensión de la que habla Macarro no es, como podría parecer en un principio, la de nuestro cuerpo, sino la del alma. «Somos frágiles ante cualquier tipo de deseo, tanto los negativos, que nos destrozan, como los positivos que no podemos satisfacer». Así, los sujetos de la serie, se convierten en víctimas de ellos mismos y de su condición mortal, arrugándose aquí, rasgándose allá y, poco a poco, perdiendo la forma que les hizo humanos en un principio.