L’espai Can Allà inaugura el proper dimarts 5 de juliol a les 19:30 h l’exposició «És quan camino que hi veig clar» de Xavier Erruz.
Caminant a la deriva, prenent imatges a la realitat. Carregat al cervell, el software de llenguatge visual, que t’enfoca a captar la coherència estètica, la essència de les escenes per on transites. Els objectes i la llum, en maquiavèl·lica combinació espai temporal, fan que l’instant sigui únic i irrepetible.
Caminar, com a vehicle que ens dóna la capacitat d’aïllar-nos de l’entorn i extreure’n aquestes imatges úniques.
Caminar, mirar, pensar, compondre…
Com a resultat, imatges que tergiversen, manipulen la realitat fins al punt de mostrar-nos un únic punt de vista en el mosaic infinit de possibilitats simultànies.
Data: Del 5 al 30 de juliol de 2016
Lloc: Can Allà, C/ Martínez de la Rosa 51, 08012 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta


La mostra està integrada per 39 fotografies emmarcades als diferents barris del districte. Són imatges que ens parlen d’uns anys d’intens activisme veïnal, d’incomptables reivindicacions fetes per aconseguir millores socials i de constants exigències als poders públics perquè dotessin el conjunt del districte de serveis bàsics inexistents, i que, al mateix temps, ens acosten a escenes quotidianes de la vida a les Cases Barates o a les Cases del Governador i a les diferents obres que han anat modificant la morfologia del districte.
Giralt s’ha format com a periodista de viatges i ha trobat un llenguatge amb el qual s’estalvia més de mil paraules i si l’obligues a escollir entre les mil, et dirà que recull mons en làmines. Aquesta exposició és una selecció de la seva obra en la qual trobarem fotografies de llocs tan diversos com Madagascar, Egipte, Marroc, Indonèsia, Tailàndia i Japó.
En «Anagnórisis», Solsona trata de acercarse, a través de un diario de cuerpos y ambientes íntimos, a sus propias inquietudes existenciales. Se trata de un proceso de autoconocimiento que deriva de la palabra “anagnórisis” (del griego antiguo, “reconocimiento”). Plagado por planos medios, referentes pictóricos y ensoñación, su universo de edificios, muros, ventanas, cortinas y ambientes nocturnos, se convierte en un escenario de exhibicionismo, perturbación y finalmente liberación. «Anagnórisis» transmite una sensualidad cinematográfica sin distanciarse nunca de la marcada influencia de autores como Paulo Nozolino, Antoine d’Agata y Michael Ackermann.
La mostra presenta dos treballs que exploren el que és la poesia per a l’autor. “Adoración” és l’expressió del gust per allò que és mínim, és recrear-se en les delicades línies del cos. “While Turner” és un joc de color, un viatge: l’emoció pel paisatge. Amb aquests projectes, Meriel ens apropa a la seva visió de l’emotivitat del medi fotogràfic.
La fotografía alemana ha llevado al mundo una nueva comprensión de nuestra relación con el entorno humano y con ambiente creado por el humano. Revela como las fotografías de la arquitectura, son importantes, no sólo como arte, sino también como un testimonio del tiempo, las tendencias y la evolución, como el documental de los edificios que han sido destruidos. Las fotos de Matthias Heiderich no son la excepción a esta regla. La influencia de la tradición alemana es omnipresente en su obra. Con el mismo rigor y protagonismo como en Becher, Heiderich también crea tipologías de edificios industriales y estructuras. Al igual que ellos, él no está interesado en la forma humana y sin embargo cada una de sus fotografías está llena de humanidad, haciendo hincapié en cómo cada edificio es un producto de la mente humana y la habilidad.
En «Mother’s milk» García explora la relación materno-filial creando escenarios monocromáticos blancos en los que se utiliza a sí misma y a su propia madre como protagonistas. Las imágenes, con tintes surrealistas, incluyen símbolos personales de su infancia y adolescencia. En ellas se representan situaciones de la vida cotidiana que expresan desconexión, caos, tensión, aislamiento y ausencia. El blanco que impregna esta obra es, para la autora, el color del nacimiento y la muerte, del alimento materno, del tedio en la rutina.