La galeria fotogràfica ilmondo inaugura el proper divendres 2 de febrer a les 19:30h l’exposició dels guanyadors del Premi Galeria ilmondo/Photogenic Festival.
Des de la seva fundació l’any 2010, la galeria ilmondo ha tingut com a finalitat la promoció, divulgació i venda de la fotografia en edició limitada en tots els seus gèneres. Amb vocació de trencar amb la idea clàssica d’espai galerístic buscant la proximitat i la interrelació entre l’autor, la sala i l’espectador, dedicant el seu espai a diferents exposicions al llarg de l’any, així com moltes altres activitats relacionades amb la divulgació de la fotografia com a mitjà artístic i creatiu.
A més de continuar amb les exposicions habituals d’artistes consolidats, també se sent molt orgullosa d’haver promogut a joves autors que començaven o simplement autors, tant nacionals com internacionals, que no havien tingut la possibilitat de formar part del circuit galerístic, malgrat la seva gran qualitat artística.
Per aquesta raó, la galeria se suma a la iniciativa del Photogenic Festival amb el Premi Galeria Fotogràfica ilmondo promovent l’obra del guanyador, oferint-li l’oportunitat d’experimentar l’experiència d’exposar en un espai galerístic.
La selecció de l’obra de Cristian Giraldez i Pablo Buisán explica en gran mesura l’actitud heterogènia que posseeix en la selecció d’autors per a les seves exposicions la galeria, on hi ha cabuda tant per al fotoreportatge com per la fotografia artística. Donant possibilitat amb «Mansiyún» a que es pugui explicar d’una manera exquisida i poètica la problemàtica existent en el campament de refugiats de la «Hamada algeriana» al contrapunt amb «Utopies», que és una oda a l’estètica d’aclaparador i viu colorit.
Data: Del 2 de febrer al 31 de març de 2018
Lloc: Galeria fotogràfica ilmondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
«ELECTRO+» es un estudio sobre las ciudades medianas de Rumania. Desde Oreste hasta Electre. Un viaje en el tiempo. Un testimonio de la no-evolución, un «primer paso atrás» que, según Ilfoveanu, recogen sus fotografías. El autor quiere documentar un mundo que desaparece poco a poco para dar lugar a una nueva modernidad más vacía aún que las calles de Oreste.
La mostra recull una selecció de les fotografies d’Agustí Centelles que formen part de l’imaginari col·lectiu que la societat té de la Guerra Civil espanyola. Aquest arrelament visual és degut al fet que les imatges de l’exposició estan executades en dos temps. El primer es verifica durant la seva fugaç realització, davant els dolorosos fets que representen. Però hi ha un segon instant, que s’inicia durant la Transició, quan Centelles recupera el seu arxiu, que havia deixat amagat a França durant més de trenta anys.
Desde los primeros del 900 asistimos, antes en Europa y luego en el resto de Occidente, a un fenómeno de llenado de las ciudades: De normales pueblos se convierten en metrópolis. Este éxito, pero también necesidad, ocurre porque en las ciudades, y más en las de grandes dimensiones, “todo puede ocurrir» … El sueño de liberarse, de poder realizar algo concreto para uno y para su propia familia, está detrás de la esquina. Al mismo tiempo los poderosos del mundo, se dejan retratar, poniendo la “primera piedra” en cuanto símbolo de crecimiento económico y de expansión en general. En este nuevo siglo, con la llegada del año 2000, símbolos, teorías, usos, estilos de vida y sueños han cambiado, y entonces los que antes ponían la primera piedra hoy en día plantan árboles, incluso bosques y forestas. El sueño ha cambiado, se ha modificado! Se vuelve cada día más fuerte el fenómeno de la vuelta a los orígenes, se pide, y se desea, una vida sana, hecha de aire limpio, de descubrimiento de perfumes, de gustos, de paisajes, de vistas y de nuevos panoramas.
«Diez historias y un cuento» nos presenta dos de los trabajos más personales y recientes del autor, unidos por la utilización del sobrio blanco y negro. El primero es “Más”, proyecto ganador del premio FNAC que se encuentra en este momento finalizado, un conjunto de imágenes compuesto por el juego de relaciones, unos dípticos de verticales donde combina su mirada y lenguaje, un relato poético e irónico hecho por fragmentos de vida. Son diez historias que hablan por si solas y entre ellas, donde es el espectador quien tiene que encontrar y crear sus propias relaciones.
L’exposició es complementa amb l’adaptació en format audiovisual de la seva sèrie fotogràfica titulada «Oda», de 2017. Aquesta obra està composta per fotografies realitzades en diferents èpoques, des dels anys 40 fins a l’actualitat, que adapten en poema «L’oda infinita» de Joan Maragall.