El Centre d’Art Tecla Sala inaugura el proper dijous 1 d’octubre a les 19.30h l’exposició “Gervasio Sánchez. Antologia”.
Aquesta mostra antològica representa una llarga travessia per vint-i-cinc anys d’obstinat treball en nombrosos escenaris bèl·lics i postbèl·lics d’Amèrica Llatina, Europa, Àsia i Àfrica; llocs que desvelen la cruesa del nostre temps i en què llangueixen, injustament oblidades, les víctimes de la barbàrie.
Amb més de 25 anys de trajectòria, l’obra fotogràfica de Gervasio Sánchez constitueix, a dia d’avui, un contundent llegat històric perquè en el futur no es pugui dubtar del passat. Forjada amb infatigable coratge, se submergeix en realitats desoladores que molts preferirien ignorar. La seva fructífera producció suposa una innegable aportació a la fotografia de reportatge i constata com a través d’ella es pot dignificar les víctimes, retratades amb una mirada particular que enalteix els millors valors del fotoperiodisme.
L’exposició està formada per 140 fotografies en color i blanc i negre ordenades cronològicament a través de cinc grans blocs temàtics: Amèrica Llatina, Balcans, Àfrica, Vides minades i Desapareguts. L’exposició inclou també vuit murals amb prop de 100 retrats de persones directament afectades per algunes de les realitats documentades per l’autor: víctimes de mutilacions i ex nens soldats, ambdós a Sierra Leone, víctimes de mines antipersona i familiars de persones desaparegudes a diversos països del món.
Data: De l’1 d’octubre de 2015 al 7 de febrer de 2016
Lloc: Centre d’Art Tecla Sala, Av. Josep Tarradellas i Joan 44, 08901 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Ens trobem davant d’un fotògraf de llarg recorregut i solidesa. Un autèntic caçador del moment decisiu. Jordi Pol s’ha dedicat a passejar per la seva ciutat buscant fotografies irrepetibles. D’aquesta manera ha documentat la Barcelona del darrer terç del segle XX. Pura memòria fotogràfica.
En “Destrucción”, Pernot propone un relato fotográfico que tiene su origen en el gesto de la destrucción y cuestiona la memoria a través de las imágenes de lo que desaparece. En la primera sala, se muestra la serie “Le feu” (El Fuego), donde arde una caravana que perteneció a una familia de gitanos cuyos rostros aparecen dramáticamente iluminados por las llamas en una serie de retratos. Se convierte así en una memoria que sobrevive a la programada desaparición de la misma: tradicionalmente, estas comunidades nómadas prefieren no dejar rastros ni huellas en la historia. Rehuyen de nuestro concepto habitual de la memoria. No tuvieron nunca voluntad de perdurar y menos aun de exhibirse públicamente.
La exposición muestra a través de 30 imágenes las consecuencias causadas por la terrible epidemia que azotó Sierra Leona, Liberia y Guinea Conakry el año pasado y donde siguen produciendose casos y cuarentenas… Unas consecuencias poco conocidas más allá de los países afectados y fuera de los grandes titulares de los medios de comunicación. 
La cámara de Cidoncha recorre los escenarios donde el jazz cobra vida cada noche: Nueva York, Nueva Orleans, Newport, Copenhague, Berlín, Roma, Londres, París, Ámsterdam, Barcelona, Madrid, Valencia, San Sebastián, entre otras ciudades. Esther retrata a los grandes del género, muchos de ellos tristemente desaparecidos, pero también a los ‘hermosos perdedores’, aquellos con los que la fama ha sido esquiva. Es así como la fotógrafa aprovecha los elementos que tiene a su alcance para ofrecernos el más fidedigno retrato del músico de jazz en su elemento más allá de los convencionalismos.