L’Agrupació Fotogràfica de Catalunya presenta una mostra amb una trentena de fotografies de Ricard Terré (Sant Boi de Llobregat 1928 – Vigo 2009). La selecció de fotografies correspon al període en què Terré va ser soci i col·laborador actiu de l’AFC, de 1955 a 1959.
La AFC comptava l’any 1958 amb 1.200 socis que aportaven una quota mensual mínima de 15 pessetes. Era l’agrupació fotogràfica més important de l’estat espanyol. En comparació, la Reial Societat Fotogràfica de Madrid comptava només amb 125 socis. Ser soci de l’AFC era un motiu d’orgull per a molts fotògrafs catalans. Tenien dret a participar en els concursos de classificació per a les diverses categories. Qui aconseguia la categoria d’Honor podia exercir de jurat i càrrec en les juntes de govern. Però sobretot augmentava les possibilitats de ser premiat en els concursos de fotografia artística, nacionals i internacionals. El soci nouvingut a una agrupació fotogràfica era un aprenent, el soci veterà era el mestre.
Ricard Terré era per llavors un pintor aficionat i caricaturista. Buscava un mitjà que li permetés jugar amb valors més d’acord amb l’abstracció i el disseny. Va ser llavors quan un fotògraf de l’agrupació de Sant Boi, el seu poble natal, li va brindar el primer contacte amb la fotografia i el va animar a practicar-la aplicant els mateixos criteris plàstics de composició, textura i valors que estava assajant a la pintura. La fotografia li va interessar fins al punt de fer-se soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va entrar en contacte amb els membres més disconformes. Tot i això, sempre va respectar la institució i participar en els seus col·loquis, exposicions, butlletins i fins i tot en els concursos, però les seves idees estaven en contradicció amb els “òrgans, els consagrats”. Les seves ambicions estètiques li van semblar pobres i detectar de seguida els símptomes del salonisme en la fotografia que es valorava en els concursos. En conseqüència, la seva posició va ser de certa distància irònica amb la institució, encara que mai clarament bel·ligerant. Per fer sentir la seva opinió, va decidir entrar en l’elit de l’AFC, practicant el que es considerava bona fotografia. D’aquesta manera demostraria que el seu estil (el contrast excessiu de les còpies, el gra gruix de la pel·lícula, els formats lliures, els moguts i els desenfocaments) no eren malapteses de principiant sinó símptomes d’una voluntat expressiva. Per aconseguir aquesta solvència, Terré va calcular que necessitaria tres anys per aconseguir la categoria d’Honor, un autèntic rècord.
1957 va ser el seu any més actiu en l’agrupació. Al gener d’aquest any va inaugurar els “Col·loquis” de fotografia, moderat per Josep Closa Miralles. Però el fet més destacat que vincula Terré amb l’agrupació, és l’exposició col·lectiva al costat de Ramón Masats i Xavier Miserachs inaugurada el 13 d’abril de 1957, en el mateix saló que avui acull aquesta mostra individual de Terré. Aquesta tríada, ben diferent en els seus plantejaments individuals, tenien com a objectiu donar a veure les seves fotografies i demostrar que la fotografia era viva, més enllà de la tècnica i les normes estètiques. Per preparar la mostra, van comptar amb el parer de Josep Maria Casademont, Oriol Maspons i Francesc Català-Roca, també socis de l’agrupació.
Per primera vegada després de la Guerra, el públic de la cultura de la ciutat de Barcelona va visitar amb interès una exposició als salons de l’Agrupació. Un públic amb interessos amplis, que no va jutjar les fotos de manera conservadora, sinó que va gaudir de la sorprenent audàcia fotogràfica dels tres fotògrafs. Van aconseguir fer de la fotografia un esdeveniment cultural al qual la crítica va dedicar espai a la premsa. Davant del rigor del salonisme, aquesta “altra fotografia” es mostrava lliure. Complia la doble funció de mostrar el món real, més enllà de l’anècdota, amb el seu drama i emoció, i alhora era via d’expressió i d’opinió per al fotògraf.
Per Terré resultava en certa manera incompatible fer fotografia lliure en el si d’una agrupació fotogràfica. La primera condició limitadora era la distinció entre fotografia i art fotogràfic: “La fotografia veritat – va dir l’any 1959 en un article de la revista Afal – plana, gairebé tímida, sense aspiració a l’Art, ha d’estar contenta amb ser Fotografia”.
No obstant això, Ricard Terré va ser un dels fotògrafs del Grup Afal, al costat dels madrilenys de La Palangana, que més va confiar en la renovació de les agrupacions fotogràfiques. Per a ell, els concursos de fotografia moderna, com el Saló d’Avantguarda organitzat per l’AFC, van ser un motiu d’esperança per a la renovació de les agrupacions fotogràfiques: “… alguna cosa així com un motor dins del salonisme per sortir d’ell”.
Aquesta exposició torna a portar aquell esperit lliure, elegant, irònic i profundament humà de la fotografia de Terré als salons de l’AFC, per inspirar les noves generacions d’avui. En profunditat, els problemes a què s’enfronta un jove fotògraf segueixen sent els mateixos. A les fotos del jove Terré podem reconèixer aquesta inquietud en la recerca dels temes i en la concreció de l’estil.
Data: Del 27 de maig al 29 de juny de 2013
Lloc: Agrupació Fotogràfica de Catalunya, C/ Duc 14, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta