Durant la seva expedició documental a la Guinea espanyola, entre 1944 i 1946, el cineasta Manuel Hernández Sanjuán va realitzar 5.500 fotografies; entre elles centenars de retrats que segons el mateix autor eren «apunts fotogràfics al natural» d’una estètica molt vinculada a la seva formació clàssica en pintura. Són imatges destinades a alimentar el discurs del «progrés colonial» i donar testimoni dels canvis que Occident duia a Àfrica, presentada com una terra exòtica i fascinant. No cal dir que les imatges reflecteixen estereotips, però també corresponen amb força exactitud a allò que alguns dels guineans retratats desitjaven transmetre d’ells mateixos: la manera com volien ser vistos, reconeguts o recordats en la remota Espanya, com si fossin conscients de que algú de països llunyans veuria la seva expressió davant de la càmera. A diferència dels treballs d’altres fotògrafs colonials europeus, en aquesta sèrie no hi apareixen reis ni dignataris. Manuel Hernández s’interessava més per la vida quotidiana de colonitzadors i colonitzats. Els retrats eren com un exercici gairebé casual, el contrapunt d’una obra que mostrava una colònia africana immersa en un procés de canvi.
Data: Fins el 31 de gener de 2007
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Sin duda, la experiencia de visitar y mirar el trabajo de Manuel Hernández Sanjuán será como de quien se encuentra atisbando a través de la mirilla de alguna puerta hacia un mundo que muchas veces olvidamos pero que está allí, a la vuelta de la esquina, en esta aldea global.
Tinc el llibre «Mbini: cazadores de imágenes en la Guinea colonial», on es recullen moltes fotografies i tres dels documentals que el Manuel Hernández i el seu equip van realitzar allà. És un treball extraordinari rescatat de l’oblit pel Pere Ortín i el Vic Pereiro.
Salut!