El trabajo «Habaneros» del fotógrafo Sergi Locatelli fue realizado en el año 2000 como consecuencia del viaje que realizó como voluntario de la Asociación de Brigadistas de Catalunya para los pueblos de Nicaragua y Cuba.

Esto le permitió ver y conocer el funcionamiento de algunas de las instituciones cubanas, como: el Poder Popular del municipio de Marianao, algunos Comités de Defensa de la Revolución (CDR), Asociaciones de mujeres, hospitales, centros psiquiátricos, fábrica de tabacos, entre otros.

El trabajo consta de dos partes, la primera es un pequeño reportaje realizado en la fábrica de tabacos Montecristo, en la que se puede ver el proceso de elaboración de los famosos cigarros habanos. La segunda parte está formada por una serie de retratos de personas a las que el fotógrafo conoció en algún momento de dicho viaje.

Fecha: Del 20 de julio al 28 de agosto de 2009
Lugar: Restaurant La Llavor dels Orígens, C/ Ramón y Cajal 12, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La obra de Nicolas Krabal acerca la arquitectura al hombre. A diferencia de la escuela de Düsseldorf, iniciada por el matrimonio Becher, y continuada por Candida Höfer y Andreas Gursky entre otros, donde el espacio se define a partir de la ausencia del hombre, la obra de Krabal dota de humanidad a la arquitectura, aportando un orden de magnitud del espacio representado. Las personas se relacionan con el entorno, ya sea porque lo transitan fugazmente o bien porque lo observan con detenimiento.

Fiel a su Hasselblad, Krabal viaja por todo el mundo con la única finalidad de captar esa esencia inherente en cualquier estructura arquitectónica, bien por su simetría, bien por su sorprendente ejecución y puesta en escena.

Más allá del prestigioso premio otorgado en Paris Photo en 2007, quizás la feria de fotografía más importante del mundo en la actualidad, Krabal busca un enfoque diferente, una calidez que contrasta con el frío blanco y negro de sus imágenes. La tensión també está presente en su última serie «Matèries Grises IV», donde el gran espacio exterior queda sustituido por espacios interiores, inquietantes que generan cierto desasosiego en el espectador.

Poesía en blanco y negro, arquitectura de una época.

Fecha: Del 15 de julio al 3 de octubre de 2009
Lugar: Centro Médico Teknon, C/ Vilana 12, 08022 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Extraídas del primer largometraje de Yann Arthus-Bertrand, «Home», las fotografías hechas desde el cielo de esta exposición muestran el estado actual de nuestro planeta y los desafíos que deberemos superar para protegerlo.

La película «Home» es fruto del encuentro entre Yann Arthus-Bertrand, Luc Besson y François-Henri Pinault. Su ambición común es hacer comprender y compartir los retos de nuestro planeta, así como generar una sensibilización general sobre los desafíos asociados con la responsabilidad social y medioambiental.

Fotógrafo de grandes reportajes y militante ecologista, Yann Arthus-Bertrand ha consagrado su carrera a informar a un gran número de ciudadanos sobre el futuro del planeta, proponiendo respuestas concretas, que permitirán situar la ecología en el corazón de las conciencias y despertar las responsabilidades colectivas e individuales.

En 1991, creó Altitude, la primera agencia de fotografía aérea, para mostrar la belleza de la tierra mediante imágenes y, de este modo, hacer comprender la importancia de conservarla. Numerosos libros y exposiciones nacieron a raíz de este proyecto: «La Tierra vista desde el cielo», «Animales», «Caballos», «365 días para reflexionar sobre nuestra Tierra», así como una serie documental emitida por la cadena de televisión France 2, «Vu du ciel», que se exporta actualmente a 35 países del mundo.

Con la fundación de la asociación Goodplanet.org y el programa Action Carbone, estructura y perpetúa sus acciones de sensibilización sobre las problemáticas ecológicas y propone soluciones concretas para alcanzar una forma de vida más respetuosa con el planeta y sus habitantes.

Fecha: Del 1 de julio al 31 de agosto de 2009
Lugar: Fnac Triangle, Plaça Catalunya 4, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La fotografia a l’Índia ha tingut i té avui dia gran rellevància. Exposicions col·lectives significatives han mostrat aquests darrers anys el panorama dels artistes plàstics a l’Índia actual. Tanmateix, aquesta és la primera vegada que es presenta una exposició exclusivament centrada en el mitjà fotogràfic.

«Jo mateix i l’altre» presenta una visió de la pràctica fotogràfica a l’Índia amb els treballs de 16 fotògrafs per mitjà de 250 obres. L’exposició se situa en l’entramat extremadament complex de la vida contemporània d’aquest país asiàtic i explora el retrat com a senyal d’identitat i principal vehicle de significat.

«Jo mateix i l’altre» se centra en l'»aspecte binari» de la mirada fotogràfica; la noció d’ipseïtat i de com aquesta s’ha vist enquadrada en un mapa d’identitats. L’exposició s’agrupa al voltant de dues àrees: els autoretrats, en què el fotògraf interpreta performances o jocs de rol, i les fotografies, que capten la idea de ‘l’altre’, no ‘l’altre etnogràfic’, sinó el que reuneix, documenta o descriu grups socials, qüestionant l’entorn i la societat de la qual formen part.

Els fotògrafs seleccionats provenen de diferents àmbits de la fotografia, com el fotoperiodisme, o són documentalistes o artistes plàstics, per als qui la utilització del mitjà fotogràfic és essencial en la seva obra. Cadascun d’ells està representat per obres que són fragments de sèries o sèries completes, cosa que ens permet aprofundir en el tema que desenvolupen, així com també en el seu significat.

Des de la introducció del mitjà a l’Índia, a mitjan segle XIX, i fins a final dels anys 70 del segle XX, hi va haver fotògrafs que van acollir la fotografia com a vocació o passatemps. Aquestes són imatges, recuperades recentment de vells arxius, d’una qualitat poètica excepcional i fetes normalment dins del cercle familiar. L’exposició presenta dos fotògrafs per mitjà d’una selecció de retrats als seus fills: Richard Bartholomew (1926-1985) i Umrao Singh Sher-Gil (1870-1954). Aquest últim, pioner en el gènere de la mise-en-scène a l’Índia, també, a manera de pròleg, inicia l’exposició amb una selecció de 30 autoretrats, fotografies vintage (còpies d’època).

«Jo mateix i l’altre» ens ofereix una nova escena oberta al diàleg i recull les diferents realitats d’un país a través de la mirada d’alguns dels seus artistes més representatius.

Data: Del 10 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

L’exposició «Iraquians» del fotoperiodista Sergi Reboredo mostra la vida quotidiana de la població civil a l’Iraq, malgrat la situació de conflicte. Les fotografies, fetes entre el desembre de 2003 i el gener de 2004, volen aportar una visió humana que fugi dels estereotips més bèl·lics del conflicte que es mostren als mitjans de comunicació.

Més enllà dels efectes de la guerra, els iraquians busquen la manera de viure amb normalitat. La mostra és un reflex de com la seva vida continua girant entorn dels mercats, les botigues, els restaurants, les perruqueries… Una vida en què la família i, especialment, els infants adquireixen un paper primordial.

Data: Del 3 de juliol al 3 de setembre de 2009
Lloc: Institut Català Internacional per la Pau, Gran Via de les Corts Catalanes 658, 08010 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Per primer cop a Espanya el MNAC, en una coproducció amb l’ICP, presenta una exposició retrospectiva de la fotògrafa Gerda Taro, una dona pionera en el fotoperiodisme de guerra i companya sentimental de Robert Capa. L’exposició, que reuneix 83 fotografies i altre material documental mostra l’enorme qualitat estètica dels seus treballs el seu interès històric, i la seva sensibilitat per captar la cara humana del conflicte bèl·lic. L’exposició situa en el seu context l’obra de Taro i ens descobreix i reivindica la figura d’una fotògrafa que s’ha mantingut a l’ombra de Robert Capa, de qui va aprendre la tècnica fotogràfica. Juntament amb ell, Taro va venir a Espanya i va fer de cronista gràfica de la Guerra Civil per a publicacions com ara Vu, Regards, Ce Soir, Voilà o Match. Tots dos van cobrir el conflicte bèl·lic als fronts d’Andalusia, Madrid, Aragó, Guadarrama, Toledo i Terol, així com l’acomiadament de les brigades internacionals i la caiguda de Barcelona. Gerda Taro va morir l’any 1937 a la batalla de Brunete, tornant del front, esclafada per un tanc.

Taro es va avançar a l’obra d’altres fotògrafes que van cobrir posteriorment la Segona Guerra Mundial, com ara Lee Miller o Margareth Bourke White, en fer fotografies al costat dels soldats, al camp de batalla i a les trinxeres.

L’any 1934, quan va conèixer Endre Enrö Friedmann a París, va canviar-se el nom (en homenatge a l’artista japonés Taro Okamoto) i va concebre juntament amb el seu company canviar el d’ell pel de Robert Capa. D’aquesta manera inventaven la fictícia figura d’un reporter nordamericà sota el nom del qual podrien vendre les seves fotografies al triple del preu habitual.

Data: Del 7 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

L’exposició «Això és la guerra! Robert Capa en acció» és un projecte itinerant que fins ara s’ha pogut veure a Nova York i Londres, entre altres ciutats. Presentarà cent cinquanta fotografies realitzades per Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món i que l’han convertit en un dels fotògrafs més cèlebres del segle XX.

Robert Capa (el seu nom real era Endre Enrö Friedmann, Budapest 1913 – Thai Binh, Indoxina, 1954) va realitzar a la Guerra Civil espanyola algunes de les imatges més famoses del conflicte, com ara «Mort d’un milicià», instantània del moment en el qual un milicià republicà cau ferit de mort a Cerro Muriano (Còrdova), i que potser sigui una de les fotografies de guerra més emblemàtiques de la història.

Acabada la Guerra Civil espanyola, entre 1939 i 1940, Capa va cobrir altres episodis bèl·lics, com la invasió japonesa de la Xina i va fotografiar alguns dels escenaris i moments històrics de la Segona Guerra Mundial. Va ser espectador d’excepció del desembarcament de les tropes aliades a Normandia en l’anomenat Dia D i de l’entrada de les tropes nord-americanes a Leipzig.

Capa fou un dels pioners en adoptar l’ús de càmeres de petit tamany, com la famosa Leica, que permetien una gran mobilitat. D’aquesta manera va poder fer fotografies en primera línia de foc i compartir l’experiència dels soldats a les trinxeres del front.

El 1947 va fundar a París l’agència de fotògrafs Magnum amb Henri Cartier Bresson, David Seymour “Chim” i George Rodger. El 1954 va acceptar un encàrrec de la revista Life per anar a Indoxina, on va morir en trepitjar una mina.

L’exposició es completarà amb un important conjunt documental (25 revistes i 10 cartes) que contribuirà a contextualitzar el seu treball i el ressò que va tenir als mitjans de l’època.

Data: Del 7 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

L’Iran que coneixem és el de la TV, el de les notícies, el d’Ahmadineyad reptant de forma xulesca a les Nacions Unides amb el seu pla nuclear, l’Iran dels fanatismes religiosos, de la gent plorant i colpejant-se el pit fins fer-se sang pels seus Imams, el de les dones vestides amb el shador negre fins els peus, sense un cabell a l’aire, l’Iran de l’Ayatollah Khomeini, el gran lider religiós que va fer la Revolució Islàmica per acabar amb la tirania del Sha i posar la de Déu, un Iran tancat en si mateix, recelós dels estrangers, desconnectat del món i sense evolucionar, un Iran més proper al tercer mon que a occident. Però aquest, tot i ser-hi, és un Iran molt minoritari.

Llavors és quan ens apropem a l’Iran privat, el de portes endins, el de les confessions i mentalitats obertes. Molta gent que es declara musulmana i que estan fent el Ramadà, però diu que Iran té un govern molt dolent, que el règim Islàmic no és bo, que la gent dins de casa seva és molt diferent, balla, canta, beu, … i les dones van sense mocador. Aquest es l’Iran que trobem, acollidor amb els estrangers, hospitalari, comunicatiu, preocupat per la imatge externa del seu país i molt capficat en mostrar un país diferent del que creiem des de l’exterior, un Iran on la gent riu i és creient, però on també es poden veure escenes transgressores.

Data: De l’1 al 31 de juliol de 2009
Lloc: Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, C/ Coroleu 74, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Salir de la pobreza y cumplir el sueño de una existencia mejor, aún arriesgando la vida en el empeño. Este es el denominador común de un grupo de alrededor de diecisiete inmigrantes subsaharianos, sin papeles, que llegaron a Barcelona tras pasar una verdadera odisea.

Procedentes fundamentalmente de Senegal, entraron de forma ilegal en Canarias después de un viaje infernal en cayuco. Tras su paso por un CIE (Centro de Internamiento de Extranjeros) y su traslado a la Península pasaron algún tiempo en diferentes ciudades. Una fábrica abandonada, ubicada en el centro de Barcelona ha sido su hogar durante un tiempo. Desde entonces la fábrica ha sido derruida; los más afortunados han encontrado un piso en pésimas condiciones. Los demás han ocupado otro espacio, a la espera de que los objetivos que los trajeron aquí se hagan por fin realidad.

Fecha: Del 3 al 31 de julio de 2009
Lugar: Galería Gris 1/2, C/ Dr. Giné i Partagàs 38, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El dimecres 1 de juliol a les 19.00 hores, a la Biblioteca Jaume Fuster s’inaugura l’exposició de fotografia «Woodstock vision. The Spirit of a Generation», que presenta una mirada íntima a algunes de les grans llegendes de la música dels 60, a casa seva o en concert.

L’acte compta amb la presència del fotògraf Elliott Landy, fotògraf oficial del festival de Woodstock 1969, que comparteix la seva experiència com a testimoni privilegiat.

Durant els convulsos anys 60 Elliott Landy va agafar la càmera per expressar-se amb la seva pròpia «veu visual». Va començar treballant per a publicacions underground mirant de documentar el moviment antiguerra, que va rebre poca o nul·la cobertura per la premsa establerta. El seu carnet de periodista i la seva càmera no tan sols li van proporcionar accés a l’escena política sinó també a la nova contracultura de la música rock. Per a Landy, les seves imatges conegudes -Bob Dylan (Nashville Skyline), The Band (Music From Big Pink i The Band), Janis Joplin (Big Brother & The Holding Company: Cheap Thrills), Van Morrison (Moondance), Jimi Hendrix, Jim Morrison i el festival de Woodstock- eren el reflex de la seva profunda convicció que la unitat de propòsits, la consciència compartida i el lliure albir, combinat amb la força de la música, ens faria lliures.

Data: De l’1 de juliol al 9 de setembre de 2009
Lloc: Biblioteca Pública Jaume Fuster, Plaça Lesseps 20-22, 08023 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Nova York vista per Pau Esculies, un fotògraf especialitzat en gastronomia, interiorisme i viatges. Un reportatge creatiu on predominen els colors vius, la instantània i els detalls ben escollits que fan d’aquesta ciutat un lloc inigualable, sempre a l’avantguarda de la cultura mundial.

Data: De l’1 al 31 de juliol de 2009
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta