El Museu Marítim de Barcelona inaugura el proper dijous 23 d’octubre a les 19h l’exposició «Càmeres submarines. El repte de fotografiar sota l’aigua», dedicada a la fotografia submarina i la seva evolució a partir del segle XIX.
La mostra se centrarà en l’evolució de la tècnica i les càmeres submarines des del seu naixement, destacant també la labor dels principals protagonistes de la seva història, entre els quals destaquen figures com la de Hans Hass (1919-2013), prestigiós zoòleg i explorador submarí vienès, gran impulsor en la divulgació del fons marí a través de la fotografia i filmació submarina. A través d’una selecció de més de 70 càmeres datades des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, es podrà fer un viatge en el temps en el que es contemplaran gran nombre d’objectes originals, entre ells les càmeres que es van utilitzar per a filmar pel·lícules com «Titanic», «Grand bleu» i «Amb llicència per a matar».
Els objectes provenen de les col·leccions del museu, col·leccions privades i públiques de Catalunya i també d’Europa.
Data: Del 24 d’octubre de 2014 al 12 d’abril de 2015
Lloc: Museu Marítim de Barcelona, Av. de les Drassanes s/n, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La expresión de la feminidad está muy vinculada a la imagen corporal y nuestra cultura mantiene unos patrones muy concretos sobre ello. Nuestro imaginario colectivo alrededor de la imagen de la mujer y de la feminidad nos define, sin remedio, una identidad dentro de la sociedad y a nivel personal. La relación directa que mantienen las imágenes que conforman nuestro entorno diario con la manera como entendemos nuestro cuerpo influye en cómo aceptamos o rechazamos nuestra naturaleza ya sea a nivel interno o externo. Tanto en relación con el físico como con los roles que adoptamos.
La autora vol reunir en aquesta exposició dues intencions: per una banda, l’abraçada i reconeixement a l’afecte dels seus companys. Per l’altra, el valor que té com a reportatge fotogràfic nascut no d’una sessió precipitada per un diari, sinó de la convivència i el coneixement personal.
A finals del 1990, després de fotografiar durant unes quantes dècades arreu del món les grans transformacions demogràfiques i culturals del nostre temps, Salgado va tornar al seu lloc natal, una finca ramadera a la vall del riu Doce, a l’estat de Minas Gerais, al Brasil. Les terres abans fèrtils, envoltades de vegetació tropical, amb una exuberant diversitat d’espècies vegetals i animals, havien estat víctimes d’un procés de desforestació i erosió. La naturalesa semblava esgotada. La seva dona, Lélia Wanick, va tenir la idea de replantar un bosc amb les mateixes espècies autòctones, recreant l’ecosistema que Salgado havia conegut de nen. A poc a poc els animals van anar tornant, fins que es va aconseguir un renaixement complet de la zona. Actualment la finca és un espai protegit.
«Carretera Oberta» és la compilació d’unes dotzenes d’imatges extretes d’entre milers de fotografies. Un llarg procés de selecció que va patir els alt i baixos de l’humor de cada sessió de visionat, variant cada vegada, en una proporció important, la col·lecció escollida. I poc a poc, imperceptiblement, van anar caient de la tria imatges, potser formalment més sòlides, reemplaçades per d’altres més espontànies, lligades a emocions i vivències.
La historia se va disipando, en las capas del cambio. Se borran elementos físicos de una ciudad que evocan otras épocas, otra lógica, otro orden, el orden derrotado que debe desaparecer, como si cambiando el paisaje totalmente, se pudiera borrar del consciente colectivo una era, una cultura. Como si se pudiera negar.