La DeeBee Gallery acull fins el 22 de desembre l’exposició «Painting with light» del fotògraf Marcos Domingo. La mostra recull una selecció d’imatges nocturnes de paisatges urbans i edificis emblemàtics europeus sobre les que la llum crea dibuixos jugant amb el moviment de la càmera, l’ús del zoom, el temps d’exposició i l’obertura del diafragma.
La tècnica utilitzada es basa en aprofitar les espurnes de llum artificial durant la nit per a que facin la funció de pintura dibuixant traços sobre un fons paisatgístic. Es tracta de traços en forma de línies, cercles i figures abstractes que apareixen sobre un emplaçament emblemàtic. Per tant, es tracta de fotografia amb pintura figurada en què la càmera es converteix en el pinzell, l’objecte fotografiat és el llenç i la llum és la pintura.
Les fotografies captades per l’artista són fruit d’una sola pressa, no passen per cap procés de retoc digital ni es superposen i són el resultat d’una tècnica depurada que es realitza en els pocs segons en què s’està realitzant la fotografia. Aquesta tècnica es basa en exposicions perllongades, l’ús de filtres opacs, jugar amb el bloqueig de l’entrada de llum a l’objectiu en certes zones més il·luminades en detriment de les més fosques i moure la càmera o utilitzar el zoom per crear els traços de llum.
Les ciutats que ha retratat Domingo amb aquesta tècnica són fins al moment Paris, l’anomenada ciutat de la llum; Brussel·les, la capital europea; Barcelona, la ciutat en què té fixada la residència i l’estudi l’artista; i Istambul, com a ciutat pont entre Europa i Àsia. En aquestes ciutats ha retratat els seus símbols iconogràfics coneguts internacionalment com és el cas de la Torre Eiffel o l’Arc de Triomf en el cas de Paris o l’Atomium en el cas de Brussel·les. De Barcelona ha escollit dues tipologies d’edificis emblemàtics de la capital catalana: per una banda els símbols del Modernisme d’Antoni Gaudí, la Pedrera i la Casa Batlló, i una construcció símbol de modernitat, la Torre Agbar de l’arquitecte Jean Nouvel. Finalment, Istambul ha estat escollida com a ciutat per l’artista per tractar-se d’un lloc confluència de cultures en què ha retratat símbols com el pont Boğaziçi i diferents esglésies, sinagogues i mesquites.
A més de les peces de la sèrie «Painting with light», a l’exposició es pot veure la sèrie de fotografies «Des-arquitectura». Es tracta d’imatges captades a la ciutat de Nova York i que han experimentat un procés de desestructuració que transforma la imatge en collages. La base de la tècnica és la de des-arquitecturitzar l’arquitectura aconseguint un efecte visual molt interessant que s’aproxima al dels collages clàssics.
Complementàriament, també es mostren fotografies d’estudi en què també s’aplica la tècnica de jugar amb la llum.
Data: Del 28 de novembre al 22 de desembre de 2012
Lloc: The DeeBee Gallery, C/ Pujades 95, 08005 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Amb plena consciència de quedar-se només en l’intent –l’objectiu és possiblement inabastable, si més no en la seva totalitat–, els treballs que es presenten són una mostra de la perseverança de l’autor en aquest intent condemnat d’entrada al fracàs –si més no, parcial– per la magnitud de la fita a assolir.
«Landnemar» transita por un país de tierras heladas, de espacios vacíos y arquitecturas minimalistas creadas para paisajes desnudos. A través de sus imágenes participamos como testigos lejanos de un medio indomable y hostil al que sus pobladores, como primeros colonos, se rinden y entregan. Se abre ante nuestros ojos una relación entre Cultura y Paisaje inimaginable para el urbanita occidental, invitándonos a reflexionar sobre la necesidad del ser humano de dominar la Naturaleza.
«Tota una vida» pretén ser un recorregut, un viatge per la vida d’una persona anònima, propera o llunyana, des del moment que comença a existir fins al final dels seus dies. Fins i tot pot ser un mirall en el qual reflectir-nos. Amb el pas del temps acumulem gran quantitat de coses materials, que poden arribar a ser fetitxes o amulets i que per a nosaltres tenen un gran valor, però cap ni un als ulls de qualsevol altra persona. Aquests objectes ho diuen tot de nosaltres, componen una fotografia de la nostra vida, de qui som, que sens dubte deixarem en el moment de marxar. Tota una vida per nosaltres; res per als altres.
Para 
«1.250 grams de Formentera» es un proyecto que nació a raíz de un encargo que la revista Descobrir Catalunya hizo al fotógrafo