El espacio Mise en Scène acogerá del 26 de febrero hasta el 2 de marzo la exposición “Memorias & Visiones” del fotógrafo Juan Manuel Andreu.

La Rotonda de su infancia ocupa sus sueños y sus visiones. Juan Manuel Andreu lleva años viajando por su ciudad con la cámara en mano y captando imágenes románticas y sorprendentes. La belleza de La Barceloneta se da la mano con la frondosidad de la vegetación del Hivernáculo y con la dureza de las columnas del Mercado de la Boquería. Andreu propone un periplo fresco y mágico por los diferentes barrios de la ciudad.

Fecha: Del 26 de febrero al 2 de marzo de 2013
Lugar: Mise en Scène, C/ Valero 10, 08021 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Dins del actes de l’Any Espriu (amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor català Salvador Espriu), la fotògrafa Araceli Merino i la pintora Carme Riera inauguren al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar el proper divendres dia 1 de març, a les 20 h, l’exposició “Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades” sobre el Cementiri de Sinera, el cementiri municipal d’Arenys de Mar.

El maig de 1945 Espriu va publicar el seu primer gran llibre de poemes titulat “Cementiri de Sinera”, on a partir de la contemplació de la llum i el silenci d’aquella “petita pàtria que encercla el cementiri…” reflexiona sobre el temps, els paradisos perduts i la mort, enmig d’un moment de penúria tant personal com del país. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d’on han sortit les “mirades” que Merino i Riera proposen.

Data: De l’1 al 31 de març de 2013
Lloc: Centre Cultural Calisay, Riera del Pare Fita 31, 08350 Arenys de Mar (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Guillermo Cervera (Madrid, 1969) és un fotoperiodista independent amb més de 18 anys d’experiència en la documentació dels conflictes armats i els problemes socials per a la premsa internacional. La seva trajectòria professional comença al diari El Mundo el 1989 i, des de llavors, la seva feina l’ha portat des de la primera línia de Bòsnia el 1993 als recents aixecaments a Líbia i el Caire el 2011; dels campaments de rebels al Txad a fotografiar la guerra de bandes a Caracas (Veneçuela) o el grup separatista dels Tigres Tàmils durant la guerra civil de Sri Lanka.

El 2008 va viatjar per primera vegada a l’Afganistan, país envaït per l’OTAN el 2001 i que estava patint en aquell moment un ressorgiment alarmant de la insurgència talibana. De llavors ençà, Guillermo Cervera ha visitat Kabul unes vuit vegades i la seva tasca s’ha desenvolupat principalment a la regió de Peshawar, on treballa en projectes a llarg termini sobre la vida quotidiana dels talibans i la força econòmica del mercat d’armes occidentals. Gràcies als seus guies locals, a la seva mimetització com a membre de l’ètnia paixtu i a un sentit del risc temerari, ha aconseguit captar l’essència d’una civilització contradictòria i plasmar-la en un suport tan senzill i complicat com les instantànies. Les seves fotografies es publiquen regularment en mitjans com The New York Times, The New Yorker, Newsweek, Marie Claire, El Mundo i La Vanguardia, en aquest últim cas sempre acompanyant articles del corresponsal de guerra Plàcid Garcia-Planas.

“Bye-Bye Kabul”, l’exposició que es presenta a partir del pròxim 27 de febrer, ofereix una mostra de la intensa labor de documentació sobre la vida quotidiana dels civils en situacions de conflicte realitzada pel fotògraf en aquestes zones. La mostra consta de 49 fotografies fetes al llarg de quatre anys i constitueix un document de primer ordre que, més enllà de la notícia i de l’exotisme, ens revela la complexa geografia humana i social de l’Afganistan contemporani, en constant tensió entre tradició i modernitat.

Data: Del 27 de febrer al 21 d’abril de 2013
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El director d’art, realitzador i fotògraf Jaume de Laiguana ha seleccionat 125 fotos de gran format dels darrers 15 anys per donar a conèixer la seva trajectòria professional, amb una particular visió estètica i un clar compromís social, en una exposició personal que acull el Palau Robert a partir del 28 de febrer.

Les fotografies i els vídeos explicatius del procés de realització de les obres donen a conèixer el talent, la mirada peculiar i el mètode de treball d’aquest fotògraf que no creu en la perfecció sinó en la bellesa del que és imperfecte; la qual cosa li fa preguntar-se constantment sobre la manera més perfecta de plasmar, tot i ser conscient que mai no ho aconseguirà del tot: “Cada foto és el final d’un camí que acaba on havia començat. I cada fotografia és començar de nou des de zero. Perquè amb cada nou projecte començà un nou camí i aprenentatge”.

L’exposició és una àmplia retrospectiva en la qual Jaume de Laiguana presenta la seva obra fotogràfica i els processos de preparació i realització de les obres, de manera que l’espectador es podrà acostar més i comprendre millor el seu treball del dia a dia. La mostra, a més, representa un punt i a part en la seva trajectòria fotogràfica. Amb ella s’inicia un període més allunyat de la publicitat, i s’acosta a la fotografia més artística i personal, donant així un primer pas en el món de l’art.

Gran part de l’obra de Jaume de Laiguana té l’origen en la publicitat, però aconsegueix vida pròpia. I és que una de les seves principals facultats és convertir els treballs per encàrrec en treballs d’autor, enfocant-los des del seu propi i particular punt de vista. La seva obra també inclou altres projectes que reflecteixen problemàtiques socials i el principal objectiu és fer reflexionar l’espectador.

La virtut del defecte. La recerca incessant de la bellesa en les imperfeccions, els accidents o les casualitats. La provocació. L’inconformisme. El treball i l’aprenentatge constant. Són ingredients que marquen en gran mesura l’obra de Jaume de Laiguana, atorgant-li el seu inconfusible, atractiu i particular segell d’autor.

Data: Del 28 de febrer al 26 de maig de 2013
Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Les imatges extretes dels mitjans de comunicació impresos constitueixen la matèria primera de l’art d’Eulàlia Grau (Terrassa, 1946). Des de principis dels anys setanta, crea muntatges fotogràfics i collages que actualitzen la tradició avantguardista de l’art compromès amb valors que estan en crisi en el moment històric de la producció de l’obra. L’artista denuncia la manera en què la premsa de l’època, en línia amb els poders econòmic i polític, serveix els interessos d’una societat vigilada, censurada, injusta i masclista. Els mitjans propaguen models socials de dominació econòmica i cultural, i formes de violència ideològica i física. L’obra d’Eulàlia s’ha convertit en el document d’un període de canvis i crisis que presenta paral·lelismes incòmodes amb el present. La seva opció estètica no s’entén sense un ferm compromís ètic: ocupa un lloc destacat entre les pràctiques artístiques que constitueixen l’espai d’expressió dels feminismes de finals de la modernitat, i formen part dels moviments d’opinió que fan canviar profundament la societat durant els últims anys de la dictadura de Franco i la Transició.

Data: Del 8 de febrer al 30 de juny de 2013
Lloc: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Plaça dels Àngels 1, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

El vestíbul de la Fundació Joan Miró acull fins el 26 de maig “Pintades”, una petita mostra de fotografies de Joaquim Gomis, que evidencien la rotunda actualitat d’alguns dels temes que va tractar.

En el fons Gomis, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha 8 albums plens de fotos de pintades, murals i cartells dels barris de Barcelona i algunes de Girona preses els anys 1977-78, en plena transició. Reivindicacions que ara en diem ecologistes, o pintades en defensa de la llengua, el debat sobre l’Estatut d’Autonomia, o la legalització del PSUC, són alguns dels temes que Gomis tracta, tot amb un rerefons de total decadència física de la ciutat després d’anys de negligència i descontrol (carrers sense asfaltar, totxo erràtic i indiscriminat, etc.) i de crisi econòmica associada al petroli.

I malgrat tot, aquesta petita selecció de 7 fotografies que s’exposen ara al vestíbul de la Fundació reflecteixen il·lusió i molta lluita. Algunes fins i tot estan plenes d’ingenuïtat. La sensació general és que tot estava per fer i que tot era possible, i això que també planava amb força la presència dels nostàlgics del “Règim”.

Data: Del 15 de gener al 26 de maig de 2013
Lloc: Fundació Joan Miró, Avinguda de Miramar 1, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament