L’espai Barcelona Visions us anima que regaleu fotografia d’autor aquestes festes. A partir del proper dimarts 3 de desembre a les 19:30h, 37 fotògrafs de la ciutat exposen la seva obra a la galeria i us proposen l’exercici de valorar i posar preu a les seves fotografies. Mireu, observeu, trieu, pregunteu els condicionants tècnics de les imatges i poseu-hi un preu.
La mostra reuneix el treball dels fotògrafs Agus Prats, Agustí Carbonell, Albert Fortuny, Alex Staffa, Aleydis Rispa, César Lucadamo, Claudia Huertas, Conchi Martínez, Cris Palomar, Elisenda Pons, Fabio Pitrola, Faustí Llucià, Francesc Fàbregas, Germán Peraire, Joan Tomàs, Jordi Camí, Jordi Garcia, Jordi Màrquez, José Antonio Sancho, Josep M. Corbera, Josep M. de Llobet, Linda Marengo, Lluís Ripoll, Lola Montserrat, Luciana Crepaldi, Manel O. Company, Manel Sanz, Manel Úbeda, Marcela Jardón, Miquel Abat, Núria Gras, Pol Viladoms, Ramón Roca-Sastre, Stefano Buonamici, Toni Coll, Valentina Figini, Víctor Serri i Xavier Martí Alavedra.
Data: Del 3 de desembre de 2013 al 12 de gener de 2014
Lloc: Barcelona Visions, C/ Banys Vells 7, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Puntí ens convida a descobrir l’Índia a través de les seves fotografies, que transmeten una gran fascinació per les petites coses, com una àvia rentant el seu nét, uns monjos pregant al temple o un pelegrí en busca de la salvació. Escenes quotidianes, impregnades dels potents colors de l’Índia.
Tot és extrem: la rugent natura i la rugent tecnologia que contraataca, el triomf de l’acer i de l’ordre imposat davant l’amable indulgència de la jungla en permetre a l’ésser humà ser-hi. El rugent calidoscopi de les high-tech i les inversions estrangeres, davant les fràgils joies de la creació divina que s’extingeixen com les espècies asfixiades per la competició industrial, i, entre tot això, l’ésser humà és. Però tot aquest present arriba com la invencible festa de colors, de la il·lusió i de l’esperança: una adreçada als éssers ocupats en els seus negocis i, l’altra, a la negligència dels déus ocupats.
Santos es una fotógrafa amante de los procesos y formatos tradicionales, pero sus contenidos son atemporales. Su búsqueda de respuestas a cuestiones sobre la percepción de la realidad la lleva inevitablemente a un constante intento de capturar “lo que no se ve”. “Vértigo” (2010), una de sus series más recientes, profundiza en un lenguaje híbrido que combina el puro documental y la abstracción intimista para reconstruir una realidad tortuosa de límites extremos: la que alberga la mente inquieta de una mujer que posea una forma distinta de percibir el mundo.
La muestra recoge un conjunto de catorce fotografías, a todo color, procedentes de la serie «San Cristóbal» y reunidas en un libro de autor del mismo título. Enmarcadas en un abanico de colores extremos que muestran todas las tonalidades que surgen cuando la luz es reflejada casi por completo, todas las fotografías expuestas se decantan por registros de interpretación abstractos que reinterpretan visualmente la naturaleza, el paisaje y la vida del Barrio Marinero de San Cristóbal en la isla de Gran Canaria, dotándolos de un sentido ajeno. Repletas de secretos y de una marcada sensualidad que nace a partir de destellos de luz, plasman un universo visual que transmite, con un lirismo idiosincrásico, sensaciones de fuerza y plenitud propias del ambiente marinero en que han sido realizadas.
Pacient observador de les llums, les ombres i els matisos, Freixa té el do excepcional de captar i sublimar l’estat de les coses, ja es tracti d’un paisatge, una atmosfera o un espai concret. La poètica i silenciosa obra de l’artista és extremadament refinada i està vinculada a una experiència eminentment autobiogràfica. La mirada pausada es concentra en escenes ambigües i objectes inerts, als quals dota d’un nou i exquisit sentit vital. Les seves fotografies propicien profundes reflexions estètiques i intel·lectuals en el marc d’un treball artístic complex i aparentment simple. Una de les idees predominants és la seva fascinació pel pas del temps, i les seves imatges ens recorden que la fotografia és, en ella mateixa, una al·legoria de la vida.