FineArt Igualada arriba a la segona edició i porta a la capital de l’Anoia més de 30 fotògrafs de tot Espanya, 8 escoles de fotografia de Catalunya i 5 mostres fotogràfiques d’agrupacions i museus. L’esdeveniment es realitzarà del 28 de febrer al 16 de març i omplirà uns 20 espais d’exposicions efímeres.
FineArt 2014 porta a Igualada fotògrafs com Man Ray, José Ortiz Echagüe, Colita, Manel Esclusa, Samuel Aranda, Quim Botey, Mati Irizarri, Rafael Vilarrubias, Albert Ramis, Ramon Giner, Mustafa Dedeoglu, Alicia Rius, Marc Vila, Angelica Suela de la Llave, Francesc Fàbregas, Francesc Mas-Agustí Tejedor, Gabriel Tizon, Héctor Mediavilla, Joan Domingo Bisbal, Joan Porredon, Josep i Jordi Roig, Jordi Camins, Luis Vioque, Manel Caballé, Nicolas Reusens, Josep A. Andrés Ferriz, Oriol Casanovas, Diana Kingsbury, Sonia Villegas, Santos Moreno i Manel Hidalgo.
L’esdeveniment també ofereix els llibres d’autor de l’Espai Experimental i un recull de fotografies del Bisetmanari Igualada, unes mostres coordinades per l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, del Fotosport 2012, a càrrec de Reus Ploms, del Grup Passanant i una selecció fotogràfica i un audiovisual de l’IEFC: Merletti i Rosin-Thomas, així com un audiovisual de Francesc Fàbregas. Pel que fa a les escoles, FineArt Igualada ubica a l’espai Cíclope 8 escoles de fotografia i imatge: ERAM-Girona, Fotoespai, IEFC, GrisArt, Groc, El Observatorio, IDEP i Gaspar Camps.
La segona edició del FineArt ocupa unes 20 sales efímeres de la ciutat i aposta per aprofitar les sales d’exposicions d’Igualada, com la Sala Municipal, l’Escorxador, l’Ateneu, el Museu de la Pell o la Biblioteca, i també per convertir espais que no acostumen a utilitzar-se com a espai expositiu, com uns locals del casc antic rehabilitats, el mercat municipal, una rectoria, o el nou espai gastronòmic Somiatruites del barri del Rec d’Igualada.
Us recomanem que us feu fans de la pàgina a Facebook del festival o us feu seguidors del seu Twitter si voleu estar al tant de totes les novetats d’aquest esdeveniment.
En Occidente, el más poderoso aliado de la belleza fue siempre la luz; en la estética tradicional japonesa lo esencial está en captar el enigma de la sombra. Lo bello no es una sustancia en sí sino un juego de claroscuros producido por la yuxtaposición de las diferentes sustancias que va formando el juego sutil de las modulaciones de la sombra. Lo mismo que una piedra fosforescente en la oscuridad pierde toda su fascinante sensación de joya preciosa si fuera expuesta a plena luz, la belleza pierde toda su existencia si se suprimen los efectos de la sombra.
Farrero presenta un recull de fotografies amb una mirada personal sobre la ciutat, el carrer i la gent que hi transita, els altres. Un treball que ens mostra la seva manera de veure el món i entendre la fotografia, una mirada que observa per documentar. Fixament.
Aquest treball és un viatge pels diferents camins que ha pres i pren la vida de l’artista utilitzant com a element de representació el vol de diverses aus. La prolongació en el temps del projecte és també el recorregut per la seva vida, on fa de l’obra una creació encara viva.
El Somorrostro va ser un barri d’origen incert situat a les platges de la Barceloneta, més enllà d’on avui s’aixeca l’Hospital del Mar. Allà s’hi va aplegar gent vinguda de diferents indrets, que vivia en barraques, en una situació molt degradada, i també hi va néixer, ara fa cent anys, la gran bailaora Carmen Amaya. El 1966 va ser arrasat definitivament, coincidint amb una visita del general Franco a Barcelona per presenciar unes maniobres militars.