Conferencia «Leica es nombre de mujer»

El próximo viernes 25 de febrero el editor, fotógrafo y profesor de fotografía Rafa Badia dará en la escuela de fotografía GrisArt una conferencia bajo el título «Leica es nombre de mujer. Pioneras de la fotografía documental, 1930-1970». El aforo es limitado y, por lo tanto, es imprescindible la reserva de plaza. Los interesados en asistir a la conferencia tienen tiempo de inscribirse hasta el mismo 25 de febrero a las 12h en la secretaría de la escuela.

No se puede entender el periodo denominado «La Edad de Oro» de la fotografía documental sin tener en cuenta el trabajo de fotógrafas como Dorothea Lange, Helen Levitt, Inge Morath o Diane Arbus. La aportación de las mujeres al desarrollo de la fotografía como «ventana» al mundo juega un papel clave en un periodo de capital importancia, el comprendido entre el «crack del 29′» y la guerra del Vietnam. Una época el que los temas de actualidad se seguían gracias a revistas ilustradas como Life, Picture Post o Paris Match. Años en los que, además, las mujeres occidentales comienzan a tomar las riendas de sus destinos, apostando por la igualdad de géneros, accediendo al derecho al voto e integrándose en el mercado laboral.

El propósito de esta conferencia es hacer un repaso sobre la vida y las imágenes de una veintena de autoras fundamentales. También el investigar si ya por entonces existía una mirada específicamente femenina en la fotografía documental. Repasando sus imágenes más conocidas, se tratará de dilucidar si los temas y el tratamiento de los mismos contaban con un punto de vista particular, diferente al de sus colegas masculinos.

Fecha: Viernes 25 de febrero de 2011
Horario: A las 18:00 h (máxima puntualidad)
Lugar: GrisArt – Escola de Fotografia, C/ Còrsega 415, 08037 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita (imprescindible inscripción previa)

«Planeta Dona» de Javier Rodríguez

La mostra «Planeta Dona», obra del fotògraf i periodista santanderí Javier Rodríguez, aborda els vuit objectius de desenvolupament del mil·lenni des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu de la mateixa és desenvolupar la sensibilitat ciutadana i el pensament crític davant les situacions d’injustícia social i de gènere que es produeixen a diari a tot el planeta.

Així mateix, «Planeta Dona» ha estat concebuda com a eina perquè els docents puguin desenvolupar la seva tasca pedagògica. Amb aquest objectiu s’han editat 4.000 exemplars del llibre educatiu Planeta Dona, 4.000 guies didàctiques, com a material de suport per treballar els continguts a l’aula, i 4.000 projeccions multimèdia, en què una nena imaginària va narrant la història del «Planeta Dona» al llarg de la vida, des que neix fins que mor, amb elements que van enllaçant els diferents apartats de la mostra.

Data: Del 14 de febrer al 18 de març de 2011
Lloc: Vestíbul de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’Arxiu Miserachs, al MACBA

80.000 imatges fotogràfiques: unes 60.000 en tires de negatius i unes 20.000 en diapositives o transparències, així com 2.500 fulls de contacte, documentació administrativa i alguns quaderns de notes. Un patrimoni que recull 44 anys d’activitat (de 1954 a 1998) i està estructurat en sèries que han donat lloc a alguns dels fotollibres més importants de la història de la fotografia al nostre país: «Barcelona blanc i negre», «Costa Brava Show» i «Los cachorros», a més de nombrosos reportatges de viatges. Amb l’objectiu de conservar, catalogar i investigar una quantitat de material tan ingent, la família Miserachs va dipositar el passat 3 de febrer al Museu d’Art Contemporani de Barcelona l’arxiu personal de Xavier Miserachs, que és sens dubte un dels grans mestres de la fotografia espanyola. Tot això es complementa amb els fulls de contacte originals de «Barcelona blanc i negre», que el fotògraf va regalar a la historiadora Maria Dolors Tapias el 1991 en agraïment a la seva col·laboració en l’ordenació dels negatius de l’arxiu i que ella ha volgut dipositar també al Museu a fi que s’integrin en la resta de materials.

En aquests moments es duen a terme treballs de restauració, neteja i desinfecció, i després es procedirà a la catalogació dels fulls de contacte, les tires de negatius, les diapositives, les transparències i les altres unitats documentals segons les sèries, així com a l’ordenació de la documentació administrativa. Es pot consultar una selecció de les imatges que formen l’arxiu a Flickr.

«109,4» de Olga Iranzo

¿Cuánto cabe en 109,4 kg.? ¿Cuántas emociones y carencias? ¿Cuánta incomprensión? ¿Cuánta belleza?

María Jesús es obesa desde la infancia. Una de los más de 6 millones de obesos en España, que ya es el tercer país del mundo tras EEUU y Reino Unido. Mientras tanto, otros millones de seres humanos viven en condiciones de extrema pobreza y mueren de hambre ¿Qué sucede?

La exposición «109,4» de la fotógrafa Olga Iranzo, que este jueves 24 de febrero a las 19h se inaugura en la escuela de fotografia GrisArt, intenta reflexionar sobre los estigmas de la obesidad en una sociedad donde se cuestiona su capacidad para ser feliz.

Fecha: Del 24 de febrero al 31 de marzo de 2011
Lugar: GrisArt – Escola de Fotografia, C/ Còrsega 415, 08037 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Women are Beautiful» de Garry Winogrand

Garry Winogrand supo captar como nadie la transformación social femenina de las décadas de los 60 y 70 con sus retratos de mujeres, que se alzan como una alegoría a la emancipación de la mujer y a su nuevo rol en la sociedad. La Fundación Foto Colectania presenta su serie «Women are Beautiful», compuesta por 85 fotografías tomadas entre 1960 y 1975 y reunidas en el libro del mismo título por el legendario director del departamento de fotografía del MoMA, John Szarkowski. La exposición, procedente de la colección de Lola Garrido, se enmarca dentro de la línea de programación de la Fundación dedicada a aquellos autores que cambiaron el rumbo de la historia de la fotografía y se podrá ver en Barcelona hasta el 4 de junio de 2011.

En los años 60, terminó la era de las imágenes como símbolos de grandes verdades intemporales, por la demoledora influencia de Walker Evans primero, y más adelante de Robert Frank y William Klein. La fotografía se centró en la toma directa de la realidad, sin retoques ni ideas añadidas. Garry Winogrand, junto con Lee Friedlander, representa ese “nuevo estilo americano” que abrió nuevos caminos en la denominada Street Photography.

Winogrand combina la espontaneidad con una aparente confusión, que no es más que la conciencia de la complejidad del mundo que fotografía: “Fotografío una cosa para saber a qué se parece esa cosa una vez fotografiada”. La presencia de las figuras humanas contrapuestas con las multitudes y las calles en sus fotografías nos desvela una nueva manera de mirar, en la que la anarquía se traduce en una riqueza de formas y estructuras. Al estilo sesgado y frío de Winogrand se le asocia con el expresionismo abstracto y sus cortantes diagonales son análogas a los brochazos de la pintura de esos años. Si Robert Frank fue el fotógrafo fundamental de los 50, Garry Winogrand es uno de los más grandes de los años 60.

Durante los años 60 se da un cambio de actitud entre las mujeres basado en un profundo ejercicio de libertad interior y exterior. El objetivo fotográfico de Garry Winogrand recogió como nadie esta transformación social y, durante toda una década, construyó un documento único e inédito que inmortalizó para la historia de la fotografía ese enérgico cambio. El llamado “príncipe de las calles” se ganó el título gracias a su recorrido exhaustivo para recoger las actitudes de las mujeres en su vida diaria, actitudes que devinieron formas.

En síntesis, Winogrand captó con su cámara todos los detalles que forman y dan sentido natural a la representación. La ciudad es su escenario preferido y en ella, con sus edificios, sus aceras, semáforos y gentes, se testan los límites de la escala humana.

«Women are Beautiful» aparece en 1975, fecha en la que se publica el libro del mismo título. Hasta esa fecha, el empeño de Winogrand pasaba por fotografiar a mujeres en cualquier parte: en las piscinas, en las cafeterías, en las fiestas de sociedad y, sobre todo, en las calles de Nueva York. Huyendo del posado desnudo o el retrato de estudio, Winogrand exploró la manera en que las mujeres expresaban su sexualidad a través de sus vestidos, peinados, sus maneras, risas o susurros. Una de las imágenes más icónicas representa a una mujer en medio de una hilarante carcajada, con un cono de helado, frente a un escaparate con un busto de maniquí que recuerda a los que retrató Atget a principios del siglo XX.

Sobre Winogrand, han escrito que “su gusto por la vida es más fuerte que su interés por el arte y le hace confrontarse a través de sus imágenes con las comedias de nuestro tiempo”. «Women are Beautiful» no se perfila simplemente como un ensayo superficial de los nuevos tipos de belleza; es un reflejo social de la contracultura, de las manifestaciones a favor del aborto, de la libertad sexual. No obstante, es innegable su carácter estético provocado gracias a bellas mujeres desacomplejadas, seguras de sus formas, consecuentes de la nueva etapa del esplendor americano.

Fecha: Del 24 de febrero al 4 de junio de 2011
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Julián Romea 6 D2, 08006 Barcelona (mapa)
Precio: Pago / Primer sábado de mes entrada gratuita

Conferència «La guerra no és un espectacle»

Les fotografies de Gervasio Sánchez denuncien el sofriment dels més perjudicats per les guerres i, especialment, el de les víctimes de les mines antipersona. En aquesta conferència explicarà les seves experiències com a reporter de guerra i la seva lluita contra l’ús de les mines antipersona.

Gervasio Sánchez, periodista i fotògraf (Còrdova, 1959), ha cobert la major part dels conflictes armats d’Amèrica Llatina i la guerra del Golf des del 1984 fins al 1992. A partir d’aleshores va començar a treballar en la guerra de Bòsnia i Hercegovina i en altres zones de conflicte d’Àfrica i l’Àsia. Des del 1998 és enviat especial per la pau de la UNESCO. Ha rebut, entre d’altres, el premi Ortega y Gasset (2008), el premi Periodisme Rei d’Espanya pel compromís social del seu treball (2009) i el Premi Nacional de Fotografia (2009).

Data: Dimarts 22 de febrer de 2011
Horari: A les 19h
Lloc: CaixaForum, Av. Marquès de Comillas 6-8, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Agua que cai» de Caio Reisewitz

La exposición «Agua que cai» recoge la obra más reciente, fotografías en gran formato y una serie de fotomontajes del fotógrafo brasileño Caio Reisewitz.

Caio Reisewitz trata mediante la fotografía diferentes cuestiones como la representación de los espacios en zonas naturales, y la repercusión de agresiones y desastres en la naturaleza. Sus fotografías de gran formato abordan el paisaje redefiniendo la perspectiva aérea, invitando a la reflexión a través de una mirada crítica.

Las obras de Reisewitz buscan reflejar la grandeza de las reservas naturales a la vez que evidenciar el abismo inconmensurable entre el hombre y su objeto de percepción. Los espacios captados por el fotógrafo nos hacen ver el progresivo deterioro de la naturaleza, como resultado de la acción humana. Las imágenes de sus obras, en su sobriedad, pretenden generar complicidad e introducir al espectador en su espacio físico como sujeto contemplador.

Fecha: Del 10 de febrero al 20 de abril de 2011
Lugar: Galería Joan Prats, Rambla de Catalunya 54, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Exposició «100×100Photo 2011»

La fotografia és la ciència i l’art d’obtenir imatges duradores per l’acció de la llum. El terme «fotografia» procedeix del grec «φως» («llum»), i «γραφίς» («dissenyar», «escriure») que, en conjunt, significa «dissenyar/escriure/gravar amb la llum».

És el tercer any que la galeria Espai [b] planteja una col.lecció de fotografies, seriada, on predomina el color, plena d’escenes quotidianes on les coses, les persones i els llocs prenen una llum i un significat diferent sota la mirada de les càmeres.

En aquests moments, gràcies a la revolució digital, cada cop està més generalitzat i és més fàcil l’accés a la fotografia però, tot i amb això, podem trobar determinades persones capaces d’expresar amb imatges un enfoc propi i original. Persones que tenen una manera diferent de mirar. Aquesta exposició recull els treballs d’algunes d’elles: Eudald CJ, Bito Cels, Victor Crespo, Benet Solina, Jordi Comes, Sandra González, Nicole Neuefeind, Andreu Buenafuente, Ona P., Anna Salvaterra i Javier Velayos.

Data: Del 17 de febrer al 12 de març de 2011
Lloc: Galeria Espai [b], C/ Torrent de l’Olla 158, 08012 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

DOTZEGATS obre les seves portes

DOTZEGATS és un nou espai que neix a Barcelona amb el principal objectiu de mostrar l’obra més recent i interessants retrospectives del grup de fotògrafs que impulsen aquesta iniciativa i entre els quals destaquen Manel Armengol, Josep Bou, Paco Elvira, Francesc Fábregas, Tony Keeler, Toni Riera, Tino Soriano i Manel Úbeda.

Ubicat en el número 18 del carrer de l’Olivera, a prop de l’estació de metro de Poble Sec, DOTZEGATS obrirà les seves portes amb l’exposició «El corazón de la Tierra» del fotògraf Enric de Santos. Serà aquest dijous 17 de febrer a les 20h. I segons explica el seu autor, «es tracta d’una visió de Riotinto, el paradís del color».

Però no només d’exposicions presumirà aquesta galeria. També està previst realitzar un complet ventall de tallers, conferències, sortides fotogràfiques, projecció de pel·lícules, demostracions tècniques, projectes col·lectius, etc. En definitiva, és un espai especialment dirigit tant a persones que s’estan iniciant actualment en la fotografia com a fotògrafs amb un cert recorregut. DOTZEGATS pretén convertir-se en un punt de trobada i d’intercanvi constant d’experiències, punts de vista i il·lusions.

Exposició «Els Napoleon. Un estudi fotogràfic»

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta «Els Napoleon. Un estudi fotogràfic», una exposició amb una selecció de 215 fotografies de l’estudi Napoleon que va ser la galeria de retrat més important que va tenir la ciutat de Barcelona en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX. Fundada pel manxec Antonio Fernández Soriano i la francesa Anaïs Tiffon Cassan, als quals es va incorporar aviat el seu fill Emilio, es va perpetuar a través de tres generacions a l’estudi de la Rambla barcelonina i va esdevenir un referent per tot aquell ciutadà que volgués quedar immortalitzat.

Data: Del 16 de febrer al 14 de maig de 2011
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch 2 – 2ª planta, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Miradas 1.0» de Anna Sanfeliu

Retratos, miradas profundas, es lo que se puede ver en el restaurante LaVietnamita en Gracia, un nuevo concepto de Healthy Fast Food que abre sus puertas a fotógrafos para que puedan exhibir sus obras. En este caso, la fotógrafa Anna Sanfeliu presenta las primeras cuatro fotografías en gran formato de lo que será, en el futuro, un proyecto mas amplio donde la prioridad son las miradas de personajes de todo el mundo.

Fecha: Del 12 de febrero al 12 de marzo de 2011
Lugar: Restaurante LaVietnamita, C/ Torrent de l’Olla 78, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«TR3S» de Alejandro Brito

Hoy jueves 10 de febrero a las 19h se inaugura en IDEPdiagonal la exposición «TR3S» del fotógrafo dominicano Alejandro Brito. Se trata de una una treintena de imágenes que muestran su trabajo en fotografía de moda y su evolución en estos tres últimos años que ha pasado en Europa.

Fecha: Del 10 de febrero al 10 de marzo de 2011
Lugar: IDEP, Av. Diagonal 401, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita