L’espai Barcelona Visions inaugura el proper dijous 25 de setembre a les 19:30h l’exposició “Barcelona 1967-1972” de Sergio Dahò.
La mostra recull els primers treballs del fotògraf en les seves visites a Barcelona entre el 1967 i el 1972. Si és en els marges i els límits on una ciutat revela de manera més flagrant la seva idiosincràsia i la seva complexitat, aquestes imatges, fins ara inèdites, ens fan partícips d’un periple per alguns barris aleshores encara perifèrics on l’autoconstrucció informal i la proliferació de polígons d’habitatges marcaven de forma ineludible no únicament la fisonomia de la ciutat sinó també la seva realitat social.
Data: Del 25 de setembre al 14 de novembre de 2014
Lloc: Barcelona Visions, C/ Banys Vells 7, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La primera exposició de “L’ocàs de l’imperi”, inaugurada el 17 de desembre de 2010 a la varsoviana Galeria Nacional d’Art Zachęta, va mostrar 50 dels diversos centenars de fotografies fetes a l’antiga URSS. Les imatges havien estat seleccionades per una de les millors editores gràfiques del país, la redactora en cap del Departament Fotogràfic de l’Agència de Premsa Polonesa (PAP, Polka Agencja Prasowa) i encarregada de custodiar i gestionar el llegat fotogràfic de Ryszard Kapuściński, Izabela Wojciechowska (1954-2010). Després de Varsòvia, l’exposició va visitar Lublín i Breslau, tot i que una versió reduïda de la mostra va recórrer pràcticament tot Polònia.
Aquest treball és la primera part d’un projecte més ampli que vol reflexionar sobre els conflictes que van marcar el segle XX. La primera estació ens porta al moviment de persones i material bèl·lic més gran en la historia de la humanitat: el desembarcament de Normandia, del qual aquest any s’ha complert el 70è aniversari. Les imatges de Garcia ens mostren uns espais que s’han convertit en part de la memòria visual col·lectiva, a través de les imatges d’arxius, recreacions documentals, pel·lícules bèl·liques o les mítiques fotografies de Robert Capa.
La sèrie “Into the White” es planteja com un viatge de Blanc a Blanc, expressat mitjançant la relació que existeix entre l’individu i el seu entorn. És un procés de recerca de l’estil propi i el reflex d’una metamorfosi personal i fotogràfica. Un projecte que parla de la soledat a la gran ciutat, de la incomunicació i el distanciament.
L’exposició “The most important thing”, organitzada amb la col·laboració de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), mostra el treball fotogràfic de 
La Isla del Sol se encuentra en Bolivia, a orillas del lago Titicaca, a 3800 metros de altitud. Antiguo lugar sagrado, las leyendas dicen que de aquí salieron Manco Capac y Mamma Occlio para fundar la ciudad de Cusco y el Imperio Inca. A dos horas y media en barco de la ciudad más cercana, se ha mantenido relativamente aislada durante mucho tiempo, hasta la entrada del turismo y las lanchas a motor no hace muchos años. Habitada por tres comunidades aymaras, en ella hoy se mantienen ritos ancestrales, sacrificios de llamas y ceremonias nocturnas en lo alto de las montañas. Es un lugar mágico donde las águilas predicen el destino de las personas, anuncian la muerte. Mujeres voladoras, luces que entran en el lago, oro que aparece y desaparece, almas que atacan por la noche, una ciudad hundida. Un lugar donde el hombre vive en armonía con la tierra (y el lago).
Realizada en los últimos ocho años, la serie trata temas tan complejos como la colonización, la diversidad racial y la desigualdad económica en Sudáfrica. Estos son temas recurrentes en proyectos anteriores que el autor desarrolló en Nigeria, Ghana, Liberia y Botsuana, como es el caso de sus célebres series “Nollywood” o “The Hyena and Other Men”. Sin embargo, en esta ocasión, la atención de Hugo se centra en su relación conflictiva con la gente y el entorno de su propio país.
Sinués s’apropa a la fotografia de manera autodidacta. Treballant en el marc de la fotografia conceptual, inicia així un tema de recerca i experimentació en aquesta disciplina visual per a transmetre un missatge o intentar percaçar una sorpresa, sensació, emoció o sentiment amb els mínims elements compositius possibles.
El aeropuerto más grande de Berlín se encuentra justo en medio de la ciudad. Una construcción de escala colosal definida a partir de lineas puras, básicas y esenciales, con un estricto sentido de forma y función. Un cuadrante de una milla y de planta simétrica que jugó un papel crucial durante la guerra fría. Gracias a su ubicación de centralidad fue clave en el suministro de alimentos durante el bloqueo de Berlín, aunque, irónicamente, años mas tarde fue dicho factor el que le condenó a cerrar sus puertas al quedarse obsoleto.