David Douglas Duncan, nascut a Kansas City, Missouri, el 1916, va iniciar la seva singladura professional com a fotògraf de guerra al Pacífic occidental durant la Segona Guerra Mundial. El 1946 va ser contractat per la revista Life i va encetar una carrera que el portaria a cobrir nombrosos conflictes bèl·lics arreu del món. Són especialment conegudes les seves fotografies de la guerra de Corea i la guerra del Vietnam.
El 8 de febrer de 1956 Duncan va conèixer Pablo Picasso. Aquell dia el fotògraf, que vivia al sud de França, tornava d’Orient i es dirigia al continent africà. Robert Capa li havia promès que li presentaria l’artista, però dos anys abans havia mort a la guerra d’Indoxina sense haver-ho pogut fer. Duncan va trucar a casa de Picasso a Cannes, La Californie, dient que era amic de Capa i que només volia saludar-lo. Jacqueline va respondre al telèfon i el va convidar a visitar-los. D’aquesta manera va començar una cordial amistat amb Picasso i Jacqueline que es va perllongar fins a la mort de l’artista el 1973.
Duncan va plasmar aquesta relació en les seves fotografies, sobretot entre el 1956 i el 1962. Són registres que, a través de la mirada de l’amic, ens apropen a la vida i als processos artístics de Picasso.
El Museu Picasso acull del 2 d’octubre de 2014 a l’11 de gener de 2015 la segona de les mostres organitzades amb les 163 fotografies donades al museu pel fotògraf. La nova proposta compta amb una selecció d’imatges que són el testimoni documental del procés de creació d’algunes de les obres que formen part de la col·lecció del museu. La mostra permet gaudir d’aquestes imatges que s’acompanyen d’una selecció de les obres del museu amb les quals tenen una estreta relació. Aquest maridatge permetrà als visitants conèixer molt millor el procés creatiu de l’artista.
Data: Del 2 d’octubre de 2014 a l’11 de gener de 2015
Lloc: Museu Picasso, C/ Montcada 15-23, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Fotografia Daguerre, situat al número 78 del carrer de Sants de Barcelona, és un estudi de retrat fotogràfic únic a Barcelona amb uns cent anys d’antiguitat que, fet construir expressament pel fotògraf Martí Bonet, encara conserva l’estructura principal i les dependències originals d’una galeria de retrat clàssic. És un dels pocs en la seva tipologia que es manté en actiu a la ciutat i, actualment, és regentat per Francesc Tàpia Bonet, la tercera generació de fotògrafs. La conservació d’aquest edifici i el seu patrimoni fotogràfic suposa la salvaguarda d’una part de la història de la fotografia, així com la de Sants i els seus habitants.
Nens que viuen del reciclatge de les escombraries a l’abocador de Valle Sagrado, vora Lima, cuidadors de nínxols, pescadors i ladrilleros, aquests són els protagonistes de “Perú: Històries de Treball Infantil”, exposició que denuncia la situació de milers de nens, que es veuen obligats a treballar en les pitjors condicions.
Pfannenschmidt hace unas fotografías pictóricas procurando transmitir algún sentimiento o combinarlas con algún mensaje. En este caso, se confronta el Arte Abstracto con el Romanticismo. Amante del carácter abstracto sobrio de las líneas rectas y también de la bella y poderosa naturaleza, enfrenta estos dos tipos de fotografías que hablan de velocidades lineales y ritmos cíclicos. La velocidad sólo conoce el futuro mientras que el ritmo sólo conoce el presente.