Com més amunt s’eleva una construcció, més manifesta una ambigüitat essencial, ja que, observada des de baix, des d’on més aclapara la seva envergadura, sembla alliberar-se del pes i adquirir progressivament la condició del vol; a mida que augmenta la magnitud vertical, més lleugera sembla tornar-se. L’escorç radical que Jordi Pinyol mostra en algunes imatges dóna una versió dels objectes que n’accentua la força interna, una abstracció llançada cap al cel, oblidant la vinculació física que el lliga al terreny. Quan, en altres ocasions, la fotografia s’atura als contorns superiors i només ens deixa albirar la culminació de les línies, l’edifici més massiu esdevé una pura especulació matemàtica lliurement donada al cel; allà dalt, dures arquitectures ascendents resolen la seva complexitat en una aparició atmosfèrica; perquè els edificis que veiem en aquestes fotografies no es drecen entre nosaltres i per a nosaltres, sinó que apareixen com somnis, dotats d’una individualitat aliena a l’ús que habitualment els donem, deixant que el ferro, el vidre o el ciment recuperin una identitat estranyament emancipada dels nostres càlculs.

Data: Del 5 de febrer al 4 de març de 2007

Lloc: Bar Kan Kan, C/ Grunyí 4, 08003 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta