«I on és, casa meva?» és un projecte fotogràfic en l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, que té com a objectiu conscienciar de la importància que té la identificació dels habitants amb els seus habitatges i l’espai públic que compon el seu entorn. Amb aquesta finalitat, el projecte ha produït un petit arxiu fotogràfic d’alguns dels polígons d’habitatges de l’àrea metropolitana de Barcelona, que serveix com a crida d’atenció sobre aquesta mena d’urbanisme i de política d’habitatge social, basada en el compliment d’uns estàndards tècnics i uns interessos econòmics concrets.
Nascuts amb la finalitat de resoldre l’emergència d’habitatges produïda per les migracions camp-ciutat en èpoques del franquisme, aquests polígons no constitueixen, tot sovint, indrets des d’un punt de vista antropològic. La conformació espaial repetitiva, i la manca de referències visuals, històriques i socials, fan que aquests espais estiguin mancats de significats i siguin poc propensos per al desenvolupament de la vida comunitària, amb la pèrdua consegüent de vincles socials i d’identitat col·lectiva. És important recordar que un habitatge no és el mateix que una casa. La casa és un habitatge que els habitants senten com a pròpia, i que permet l’arrelament social i cultural. Aquest procés d’arrelament i apropiació de l’espai es troba entorpit per l’incomptable repetició de les tipologies que es produeix en aquests enormes blocs d’habitatges, i posa en risc la construcció de la identitat individual. Per tant, aquesta pèrdua d’identitat individual i col·lectiva s’allunya del concepte antropològic habitar i pot comportar, com a conseqüències, el deteriorament de l’espai públic, la marginalitat i la dissolució de la cohesió social. La importància del projecte rau que aquests llocs de l’entorn de Barcelona són models d’una realitat que es pot fer extensible a escala planetària, un fenòmen glocal.
En la cerca d’un llenguatge que expressa aquests conceptes, es van utilitzar punts de vista frontals, distants, que mostren els edificis com a dibuixos tècnics d’arquitectura, a voltes sense fugues, plans i ortogonals, i d’altres vegades com a perspectives precises del projecte. En aquest sentit, la composició de les imatges és sistemàtica i conceptual, freda i distanciada. No hi ha cap modificació, ni cap afegitó, tan sols s’hi reflexa allò que ja existeix. Aquesta fotografia d’aparença objectiva té un punt de vista ben clar, que se situa a mig camí entre la fotografia artística i la documental.
Data: Del 23 de desembre de 2010 al 29 de gener d 2011
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta