De 1972 a 1975, mentre donava classes de fotografia al South Bronx, la fotògrafa Susan Meiselas va passar els estius i els caps de setmana seguint dones que treballaven en els “espectacles de noies” de les fires itinerants a Nova Anglaterra, Pennsilvània i Carolina del Sud. Realitzades en l’auge del moviment feminista als Estats Units, les fotografies íntimes i laborioses de «Carnival Strippers» retraten dones que, amb el suport d’una comunitat d’altres dones, s’exposen al perill d’un entorn sòrdid que alhora controlen.

Aquelles strippers o exotics, com les coneixia el públic, pujaven amb ben poca roba dalt de petits escenaris mentre els presentadors feien, armats amb un micròfon, comentaris de gust dubtós. Al davant, una munió d’homes formaven un públic àvid de carn. Meiselas en va deixar constància en unes imatges que, tanmateix, no jutgen, sinó que es limiten a mostrar. Les fotografies, fetes amb una discreta càmera Leica sense flaix ni trípode, se centren en les noies, tot i que el públic masculí és un element ben present. En algunes, les strippers són a l’escenari. En d’altres, però, les mostra entre bambolines.

Qui eren aquelles dones realment? Éssers explotats, com d’altra banda admetien moltes obertament? Dones que feien aquella feina per tal de sortir de petits pobles i estalviar-se un matrimoni per necessitat que altrament hauria estat inevitable? Persones que, com reclamaven els mateixos ideals feministes del moment, feien el que volien, els agradés més o menys, com a mitjà per assolir els seus autèntics objectius? Mentre fotografiava fanfàrria a l’escenari i extenuació als camerinos, Meiselas va enregistrar en àudio una sèrie d’entrevistes amb les artistes de striptease i els homes que les envolten: membres del públic, mànagers i xicots. Aquelles gravacions ajudaven a respondre alguns d’aquests interrogants

Les fotografies en blanc i negre i les entrevistes adjuntes van ser publicades el 1976 en el llibre «Carnival Strippers». Com diu la mateixa autora en un dels pròlegs de la primera edició, “si el que veu aquestes imatges se sent consternat pel que troba, la seva reacció no serà tan diferent de l’alienació d’aquells que participen en el xou”. Gràcies a aquesta obra, la prestigiosa cooperativa Magnum Photos li va proposar d’unir-s’hi, la qual cosa va tenir un impacte enorme en el rumb posterior de la seva carrera. «Carnival Strippers» representa el primer compromís prolongat de Meiselas amb els seus personatges, i les fotografies resultants ofereixen un retrat complex que es fa ressò d’aquest vincle. Però l’obra apareix només completa quan s’acompanya de les entrevistes, que mitjancen entre les imatges i les animen, descobrint la complexitat i les contradiccions del sentiment de les dones respecte a la seva feina. «Carnival Strippers» va ser el primer esforç plenament articulat d’integrar en l’obra la veu i la intenció del subjecte documentat, un tret distintiu del treball de Susan Meiselas en projectes posteriors.

Data: Del 30 de novembre de 2010 al 30 de gener de 2011
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta