L’exposició “Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948” mostrarà la riquesa experimental que va caracteritzar la fotografia de les avantguardes i confrontarà les obres dels fotògrafs més destacats d’aquests tres nuclis culturals. La revolució artística que va tenir lloc a Praga i París a partir del període d’entreguerres va arribar a Catalunya mitjançant les revistes il·lustrades europees, i fotògrafs com ara Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Masana es van endinsar amb gran succés en el camí de l’experimentació fotogràfica. L’exposició presentarà prop de 200 fotografies que van incorporar les innovacions tècniques, creatives i formals que estaven al seu abast.

Des de les darreries del segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial, la fotografia va anar a remolc dels corrents pictòrics a fi d’elevar la disciplina al nivell de l’art i de lluitar contra l’estigma de ser una simple reproducció mecànica de la realitat. De fet, la fotografia no es va alliberar del jou de la pintura fins el període d’entreguerres, caracteritzat per un gran impuls experimental en totes les arts. Des de les aules de la revolucionària escola alemanya Bauhaus s’apostà per una nova cultura de l’espai que va suposar la base de la Nova Fotografia, sorgida a Alemanya cap al 1920. Aquest corrent proposava una fotografia que intensifiqués la mirada per poder acostar-se al món lliure de prejudicis i l’alliberava definitivament del model pictorialista, en considerar-la una pràctica artística pròpia. La Nova Fotografia experimentava amb totes les innovacions tècniques, creatives i formals que tenia al seu abast, incorporant a la fotografia els fotogrames abstractes, picats i contrapicats, contrallums, fotomuntatges, combinacions amb tipografies, còpies en negatiu i solaritzacions. D’ençà d’aleshores, la fotografia va participar definitivament de les avantguardes i de totes les seves propostes: nova subjectivitat, constructivisme, abstracció, crítica social i surrealisme.

L’aparició d’aquesta nova fotografia va tenir un gran ressó a tota la Europa central, sobre tot a països com ara Alemanya. Amb la creació de la Txecoslovàquia democràtica, el 1918, Praga es va convertir en un focus de modernitat i d’ebullició cultural on es van aplegar nombrosos pintors i escultors. París, al seu torn, va ser el punt de trobada de nombrosos intel·lectuals i artistes de tot el món, els quals, amb la seva efervescència creativa, van convertir la capital del Sena en el centre de les propostes avantguardistes que s’anaven succeint.

Les avantguardes es van introduir a Catalunya, en el terreny de la fotografia, de la mà de revistes culturals com D’Ací i d’Allá, publicada entre 1918 i 1936, i de les revistes il·lustrades procedents d’arreu d’Europa. El model defensat per la Bauhaus, que impulsava un art integrat que arribés a totes les disciplines artístiques, va portar l’experimentació fotogràfica a camps de gran difusió popular, com la publicitat, on fotògrafs com ara Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Masana van reeixir amb la seva recerca de noves experiències estètiques.

Data: Del 18 de maig al 12 de setembre de 2010
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament