Els fotògrafs juguen amb la distància que els hi proporciona la càmera, l’instrument tècnic que recull la imatge, i s’hi amaguen al darrere. Es fan anònims, encara ajupits sota aquell vel negre d’abans, aguantant amb la mà el bastó del flaix, com si la seva única funció hagués estat la del mecanisme que prem el botó i que en realitat fos la càmera la que produís el moment artístic. Quan mirem una fotografia ens endinsem immediatament en el seu contingut, oblidem que té una elaboració sofisticada, un significat mut però eloqüent, un joc de llums i ombres, també de colors. Tot plegat ens provoca sensacions.

Les fotografies es presenten de manera directa, sincera, sense segones intencions ni lectures entre línies. Quan mirem una fotografia ens arriba un missatge net i directe. En algunes ocasions molt bell. Així ens arriba la llum en les fotografies de l’Emili Duran, una claror que flueix entre ombres, que retalla figures omplint-les d’obscuritat, que quan entra punyent al fons del cervell es converteix en imaginació, en suggeriments, en emocions.

Són finestres obertes, tan reals i a l’hora tan suggeridores. Un silenci que ens arriba i ens dóna escalfor. Un joc artístic d’imatges en presència i en absència. Una entelèquia que amb paraules no es pot explicar. Cal veure-les i deixar-se dur.

Data: Del 6 al 30 d’abril de 2010
Lloc: Centre Cultural La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta