Per primer cop a Espanya el MNAC, en una coproducció amb l’ICP, presenta una exposició retrospectiva de la fotògrafa Gerda Taro, una dona pionera en el fotoperiodisme de guerra i companya sentimental de Robert Capa. L’exposició, que reuneix 83 fotografies i altre material documental mostra l’enorme qualitat estètica dels seus treballs el seu interès històric, i la seva sensibilitat per captar la cara humana del conflicte bèl·lic. L’exposició situa en el seu context l’obra de Taro i ens descobreix i reivindica la figura d’una fotògrafa que s’ha mantingut a l’ombra de Robert Capa, de qui va aprendre la tècnica fotogràfica. Juntament amb ell, Taro va venir a Espanya i va fer de cronista gràfica de la Guerra Civil per a publicacions com ara Vu, Regards, Ce Soir, Voilà o Match. Tots dos van cobrir el conflicte bèl·lic als fronts d’Andalusia, Madrid, Aragó, Guadarrama, Toledo i Terol, així com l’acomiadament de les brigades internacionals i la caiguda de Barcelona. Gerda Taro va morir l’any 1937 a la batalla de Brunete, tornant del front, esclafada per un tanc.

Taro es va avançar a l’obra d’altres fotògrafes que van cobrir posteriorment la Segona Guerra Mundial, com ara Lee Miller o Margareth Bourke White, en fer fotografies al costat dels soldats, al camp de batalla i a les trinxeres.

L’any 1934, quan va conèixer Endre Enrö Friedmann a París, va canviar-se el nom (en homenatge a l’artista japonés Taro Okamoto) i va concebre juntament amb el seu company canviar el d’ell pel de Robert Capa. D’aquesta manera inventaven la fictícia figura d’un reporter nordamericà sota el nom del qual podrien vendre les seves fotografies al triple del preu habitual.

Data: Del 7 de juliol al 27 de setembre de 2009
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament