“Colorimetria” d’Antoine Khidichian

L’espai Barcelona Visions inaugura el proper dimecres 5 d’agost a les 19.30h l’exposició “Colorimetria” del fotògraf Antoine Khidichian.

Antoine Khidichian“Colorimetria” és una sèrie fotogràfica de composició i cromatisme extrets de la ciutat de Barcelona. Caminar per la ciutat. Buscar la bellesa, l’equilibri en la complexitat del paisatge urbà. Veure els colors, les formes, la textura. Extreure-les del seu entorn. Combinar-les, associar-les. Construir-se el propi paisatge urbà i oferir-lo.

Data: Del 5 al 31 d’agost de 2015
Lloc: Barcelona Visions, C/ Banys Vells 7, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Holographic prince” de Iván Rodríguez Faba

Impossible Project Barcelona inaugura hoy jueves 30 de julio a las 20 h la exposición “Holographic prince” de Iván Rodríguez Faba.

La colección aquí presentada lleva al terreno de la polaroid una constante técnica en el trabajo fotográfico de Rodríguez, el control del azar. ¿Es posible controlar la suerte?

Iván Rodríguez FabaCon el accidente como herramienta, el artista nos propone una serie de imágenes que juegan con la confusión de ideas establecidas haciéndonos dudar de la comunicación entre nuestros ojos y nuestro cerebro. Tendiendo un puente entre diferentes dimensiones, desdibujan la fina línea entre sueño y realidad, entre la vida y la creencia, permitiendo tantas lecturas como pares de ojos las observen.

Dicho grupo de imágenes se acompaña de un libro homónimo con prólogos de Oskar Sueiro y Luisa Pallares en una edición limitada de cincuenta copias publicadas por Arthur Farm.

Durante la inauguración, tratando de invocar aun más esa nostalgia analógica pasada, se presentará una mixtape en cinta de cassette en edición limitada de diez copias, numeradas y firmadas por el autor, con música seleccionada y mezclada para la ocasión.

Fecha: Del 30 de julio al 28 de agosto de 2015
Lugar: Impossible Barcelona, C/ Tantarantana 16, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

“Perifèries 2009-2012” d’Anna Oswaldo Cruz

La Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona acull fins el 13 de setembre la videoinstal·lació “Perifèries 2009-2012” d’Anna Oswaldo Cruz.

Dins de la seva línia de recerca en múltiples formats de treball sobre les representacions urbanes contemporànies, el MUHBA ha dedicat una atenció important a la representació de la ciutat més enllà del seu “cor visible”, a la representació de les perifèries, a la metròpoli vista des de la perifèria.

Anna Oswaldo CruzAmb aquest motiu, l’estiu de 2013 va tenir lloc la videoinstal·lació “Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985”. Algunes de les imatges que es mostraven eren totalment inèdites i l’obra posà de relleu fins a quin punt els fotògrafs foren els pioners a l’hora de donar a conèixer i fer visible la metròpoli de postguerra i sota la dictadura.

Aquesta línia de treball continua ara amb la videoinstal·lació d’Anna Oswaldo Cruz “Perifèries 2009-2012”, que aplega unes noranta imatges de la ciutat metropolitana (barris de Barcelona i municipis propers).

“Perifèries 2009-2012” remet a la qüestió general de la construcció de la imatge de les metròpolis contemporànies i la seva història. L’autora mostra tot un seguit de recorreguts, efectuats en el trànsit de la primera a la segona dècada del segle, amb una itinerància inèdita, breu però intensa, pels espais límit, circulant pels intersticis entre barris, entre municipis metropolitans i entre eixos viaris i fluvials, trobant-hi formes, significats i sensacions inesperats. Anna Oswaldo Cruz parteix, en aquesta proposta, dels materials del seu projecte en curs “In situ Barcelona”, del qual va oferir un primer tast en una exposició fotogràfica fugaç, del 9 al 20 de març de 2011, al Centre d’Art Santa Mònica.

Data: Del 15 de juliol al 13 de setembre de 2015
Lloc: Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona, Plaça del Rei S/N, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Fate” de Roger Ballen

Destí és una paraula que de vegades sona a fortuna i d’altres a fatalitat. A més, és una paraula que crida, que provoca, i és aquesta una de les característiques més especials de “Fate”, mostra que reuneix 35 fotografies de les sèries més representatives de l’artista i fotògraf Roger Ballen, que destaca en la seva feina per retratar l’estranya i gairebé monstruosa realitat dels habitants de les zones rurals i dels suburbis a Sud-àfrica.

Aquesta exposició convida l’espectador a enfrontar-se a la dicotomia que planteja aquest terme; aquí Ballen pren les cartes, les barreja i ens convida a jugar. A quin joc? Al que cadascú triï, atès que les seves fotografies són cridades a parlar de tot. Ballen ens ofereix les dades a partir de les quals cadascú n’elabora un significat.

Roger BallenÉs difícil determinar on comença i on acaba l’univers fotogràfic de Roger Ballen, però és una certesa que en el seu treball coexisteixen el dolor i l’esperança. La seva exploració, que més que creativa és humana, l’ha portat a elaborar diferents sèries –cadascuna més abstracta que l’anterior– on persones, objectes i animals construeixen relacions torbadores i màgiques; atorga protagonisme a l’absurd per parlar de la fatalitat que viu i mor als ulls dels habitants d’aquests suburbis dia rere dia.

Fer fotografies és una ciència i un art que Ballen coneix molt bé. Des dels 13 anys, quan la seva mare va ser contractada com a editora gràfica de l’Agència Magnum, ha estat en contacte amb la fotografia. Va ser una passió que va créixer amb els anys i que, finalment, quan els seus estudis de geòleg el van dur fins a Sud-àfrica als anys 80, es va convertir en un tot i en el punt de partida d’una carrera que avui compleix més de 40 anys i que deixa com a resultat una de les obres fotogràfiques més commovedores i de segell únic al món dels últims anys.

Roger Ballen és un miner a qui li interessa excavar a les parts més profundes de la ment humana i així generar “fortes declaracions psicològiques”, com afirmava en una de les últimes entrevistes. Per això el significat que amaga la seva obra és complex, però suficient perquè cadascú dels qui ens trobem amb ella entenguem que és un artista que no segueix els paràmetres generals de l’art sinó els seus particulars.

Ha creat el seu propi món, on viu, i amb les seves fotografies ha fabricat una porta per convidar-nos a veure aquest món tan demolidor i exquisidament estrany que no passa desapercebut i que s’instal·la en l’interior de qui el veu; ens obliga a obrir els ulls i ser conscients d’allò que hi ha més enllà dels murs. Amb la singularitat que el caracteritza, exposa una versió de la condició humana tan inquietant que tractar d’entendre el veritable significat de realitat o, més encara, de bellesa, esdevé una experiència reveladora.

Roger Ballen té l’habilitat de l’orador i l’escriptor per evocar emocions i sentiments mitjançant les seves instantànies, sempre quadrades i en blanc i negre. La seva obra ens ha permès entendre que venim de la nit i que sempre en tornarem amb una idea més clara del que és la fatalitat. És un home a qui no li agrada pensar les paraules, però que ha fonamentat una obra que se’ns presenta com una declaració que, a més, està delineada per una bellesa tan sublim que, paradoxalment, fa que el món sembli un lloc menys nociu per viure-hi. Així que, com passa amb el destí, cadascú decideix si l’accepta o s’hi resisteix.

Text de Natalia Castillo Verdugo
Investigadora i crítica d’art contemporani

Data: Del 28 de juliol al 12 d’octubre de 2015
Lloc: Museu de Montserrat (mapa)
Preu: Pagament

Tallers de tardor 2015 a ACAI

El període d’inscripció per a realitzar algun dels tallers de tardor que ofereix l’escola ACAI ja està obert. Aquests són els tallers que s’impartiran els mesos de setembre, octubre i novembre de 2015:

  • Iniciació a la fotografia
  • Fotografia nocturna i amb poca llum
  • Fotografia professional

Més informació a:

ACAI

Becas CFD 2015

CFD Barcelona abre el programa de becas de estudio para los cursos superiores para la edición de octubre 2015 con el objetivo de hacer accesible la formación a fotógrafos de talento y facilitar el desarrollo de proyectos de calidad.

Se convocan 5 becas superiores (4 valoradas con una dotación de 820€ y 1 valorada en 650€). La beca cubre el 100% del coste de matrícula de un curso superior. Además, se adjudicarán 5 becas accésit que cubren el 50% de los costes de la matrícula de un curso superior.

Las becas se aplican a los siguientes cursos:

  • Curso Superior en Documental Creativo y Fotografía Contemporánea
  • Curso Superior en Fotoperiodismo y Fotografía Social
  • Vídeo DSLR y montaje audiovisual
  • Documental 3.0. Fotografía expandida y documental interactivo
  • Seguimiento de proyectos

Más información:

CFD Barcelona

Cursos i tallers de fotografia de creació a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

El període d’inscripció per a realitzar algun dels cursos i tallers de fotografia de creació que ofereix l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ja està obert. Aquests són els tallers que s’impartiran a partir del mes d’octubre de 2015:

  • A cos nu
  • Nit, obscuritat, ombres i altres llums
  • Fotografia cos i gènere
  • Edició de fotollibres
  • El llindar del visible
  • Fotografia d’autor
  • Múltiples rostres
  • Introducció al col·lodió humit
  • Introducció al daguerreotip de Becquerel
  • Barcelona: Paisatge i topografia

Més informació a:

IEFC

Exposición de Nicolás de Lekuona

La galería Marc Domènech acoge hasta el 25 de septiembre una exposición individual y retrospectiva de Nicolás de Lekuona, la primera en Barcelona de esta envergadura en un centro privado.

Nicolás de LekuonaLa muestra ofrece un completo recorrido por su corta pero trascendental carrera a partir de más de sesenta obras entre las que, además de óleos, dibujos y collages, también hay una selección de fotografías y fotomontajes que la familia Lekuona pone a la venta por primera vez. A pesar de su prematura muerte con solo 24 años durante la Guerra Civil, el espíritu innovador y experimental de sus obras han hecho que Lekuona se convirtiera en un miembro destacado de la vanguardia española y un referente insoslayable. Durante su corta vida desarrolló todo un legado artístico de gran calidad constituido en gran parte por pinturas y dibujos que se alejan de la pintura vasca del momento, aunque mantenía contacto con artistas intelectuales vascos de su generación como Jorge Oteiza, Joaquín Gurrutxaga o Narciso Balenciaga, para adentrarse en las propuestas más modernas e internacionales que le llegaban de la mano de Alberto Sánchez, Benjamín Palencia, Maruja Mallo o José Moreno Villa, cuyas obras debió ver en Madrid.

La pintura de Lekuona es original y de gran talento artístico donde aspectos surrealistas y oníricos van cogiendo fuerza progresivamente. Sin embargo, cabe destacar su producción fotográfica y sus fotocollages y fotomontajes, una buena selección de estos se muestran en esta antológica, pues fueron muy revolucionarios e innovadores en ese momento. La fotografía de Lekuona destaca entre los fotógrafos españoles de la época por su modernidad y singularidad. Los encuadres, cenitales, picados, composición de objetos, juegos de texturas son cercanos a lo que hacían Rodchenko, Moholy-­Nagy y la Bauhaus. Por otro lado, los escasos fotocollages y fotomontajes de Lekuona están considerados entre los mejores en esta disciplina mundial por la carga poética y la belleza excepcional que aportan. En ellos recorta fotografías de deportistas, bailarinas, nadadoras, desnudos femeninos, piernas, brazos, animales, arquitecturas, y las pega creando composiciones de gran originalidad.

Lekuona también creó toda una serie de obras a partir de una técnica que inventó él mismo, las fotocalquídeas, que consisten en dibujos realizados directamente sobre el cliché y aplicados posteriormente en el papel fotográfico, siguiendo la línea de otros fotógrafos de vanguardia encabezados por Man Ray. Nicolás de Lekuona cultivó toda esta diversidad de registros centrándose en temas entorno a todo aquello que se originaba en el mundo real y cercano. En sus obras se observan objetos cotidianos, calles conocidas, máquinas, elementos de la naturaleza, o cuerpos femeninos, y todos ellos combinados con elementos surrealistas y del constructivismo.

Fecha: Del 18 de junio al 25 de septiembre de 2015
Lugar: Galería Marc Domènech, Passatge Mercader 12, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Exposició “Ricard Garcia Vilanova. Llampades en la foscor (Síria, 2011-2015)”

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el proper dimecres 29 de juliol a les 19h l’exposició “Ricard Garcia Vilanova. Llampades en la foscor (Síria, 2011-2015)”.

Ricard Garcia VilanovaRicard Garcia Vilanova és l’únic periodista gràfic que ha estat a Síria des de l’inici del conflicte. El novembre del 2011, en el marc de les anomenades «primaveres àrabs», es va infiltrar a Jabal al-Zawiya, a la província d’Idlib, i va assistir a les primeres manifestacions contra el règim de Baixar al-Assad. La població estava tan atemorida per la Mukhabarat (la policia política) que, per por de ser identificada a les fotografies dels diaris, demanava als periodistes de retratar només els infants. També va ser testimoni de com aquest règim repressor dissolia les manifestacions amb els trets dels franctiradors, i després amb els tancs. La població civil s’enfrontava amb un exèrcit modern que atacava amb artilleria des d’helicòpters i avions de reacció, amb míssils Scud i fins i tot amb armes químiques.

Les revoltes van derivar en una guerra de diversos bàndols però una sola víctima: la població civil, obligada a combatre o a sobreviure. Finalment, l’expansió de l’Estat Islàmic a Síria i a l’Iraq ha tornat a transformar aquest conflicte.

Ricard Garcia Vilanova treballa alhora amb una càmera fotogràfica i una de vídeo. Per a totes dues eines fa servir un objectiu gran angular, perquè, com deia Robert Capa, «si les teves fotografies no són prou bones és que no t’has acostat prou». Pràcticament no hi ha aire entre l’ull del periodista i la mirada davant de l’objectiu. Aquí no hi ha la pretesa objectivitat del reporter perquè aquesta objectivitat l’ha de posar, si així ho decideix, l’espectador. Un espectador no gaire diferent dels personatges retratats per Garcia Vilanova, atrapats en un conflicte que s’acarnissa amb els éssers més indefensos.

A través d’una quarantena de fotografies i de nou vídeos, la mostra documenta l’evolució d’un conflicte en què no s’ha respectat en cap moment la població civil i que ha causat fins ara més de 215.000 morts i set milions de desplaçats.

Data: Del 30 de juliol al 18 d’octubre de 2015
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Cursos i tallers de fotografia documental a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

El període d’inscripció per a realitzar algun dels cursos i tallers de fotografia documental que ofereix l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ja està obert. Aquests són els tallers que s’impartiran a partir del mes d’octubre de 2015:

  • Teatre i espectacles
  • Fotoperiodisme
  • Fotografia de viatges
  • Projecte documental de proximitat
  • Multimèdia per a fotògrafs
  • Antropologia visual i fotografia documental
  • Fotografia esportiva

Més informació a:

IEFC

Exposición de RUIDO Photo y SOS Racisme

En el marco del festival DOCfield>15, las organizaciones RUIDO Photo y SOS Racisme presentan mañana viernes 17 de julio a las 19:30 h una exposición en la calle que denuncia casos de agresiones racistas ocurridas en Cataluña. Con fotografías de Toni Arnau, texto de Laia Gómez y diseño expositivo de Roger P. Gironès.

Amadou tiene 32 años y nació en Senegal. Trabaja como vendedor ambulante en Barcelona. En 2012 fue víctima de una agresión por parte de la Guardia Urbana. Tras una persecución, miembros de la policía local lo cogieron de la cabeza, lo arrastraron por el suelo y le golpearon por todo el cuerpo sin ni siquiera pedirle la documentación. Le quitaron el dinero que llevaba en la cartera y le rompieron la ropa. Una testigo logró filmar lo sucedido con el móvil y la grabación se utilizó como prueba en el juicio en el que condenaron al policía que le agredió.

El de Amadou es uno entre el centenar de casos que llegan cada año al Servicio de Atención y Denuncias de SOS Racisme Catalunya. Él se atrevió a denunciar, pero un porcentaje elevado de las personas que llegan a este servicio (el 35% en el 2014) finalmente deciden no continuar adelante con la denuncia. Las causas son variadas, pero prima la desconfianza a un sistema que en lugar de protegerles, ejerce de discriminador.

RUIDO Photo & SOS RacismeEn una iniciativa inédita, la organización dedicada a la fotografía en temas de Derechos Humanos RUIDO Photo y la asociación antiracista SOS Racisme han creado un proyecto para dar voz a aquellas víctimas que están dispuestas a poner su rostro para denunciar públicamente los casos de discriminación y de vulneración de derechos. Un proyecto que pretende contrarrestar la “invisibilización” del racismo en nuestra sociedad, tal y como se recoge en el “Informe 2014 sobre el estado del racismo en Cataluña” publicado por SOS Racisme.

Este proyecto se inicia con una exposición fotográfica de grandes dimensiones en la calle que se situará en la Plaza Terenci Moix, en el corazón del barrio del Raval de Barcelona. Esta instalación de 80 metros cuadrados, situada en las fachadas de dos edificios, pretende golpear a la vista de los transeúntes y no permitirnos girar la cabeza una realidad que todos los días tiene víctimas en nuestra sociedad. Así como animar a las personas víctimas de discriminación a romper el silencio y denunciar su situación.

En los meses posteriores, se desarrollarán otras fases del proyecto que incluyen el trabajo audiovisual y web, y la difusión de más testimonios y datos que ayuden a difundir la necesidad de la lucha contra el racismo.

Fecha: Del 17 de julio al 17 de agosto de 2015
Lugar: Plaza Terenci Moix (fachada del CAP Lluís Sayé), 08001 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita