Exposició d’alumnes de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge

El proper dimarts 8 de setembre a les 20h s’inaugura l’exposició fotogràfica col·lectiva dels alumnes del curs I 2014-15 de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, amb els treballs de Claudia Mesa, Natalia Aguilera, Noèlia Duran, Patricia Bonet, Victor Crespo i Yolanda Mas.

Data: De 8 al 30 de setembre de 2015
Lloc: Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, C/ Coroleu 74, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Alma Máter” de Isa Sanz

El centre cívic Pati Llimona inaugura el proper dijous 10 de setembre a les 19.30h l’exposició “Alma Máter” de la fotògrafa Isa Sanz.

Isa Sanz“Alma Máter”, terme el significat del qual és “mare nutrícia” i que s’utilitzava en l’antiguitat per anomenar a la Deessa Mare, és un projecte realitzat entre finals de 2012 i 2013 a Eivissa, Valladolid, Madrid i Barcelona i que recull una sèrie de retrats de mares i fills/es en període de lactància.

Segons l’autora, “aquestes dones, amb perfils i procedències diverses, comparteixen el mateix compromís envers els seus fills/es: Una criança des de la presència, de pell amb pell, en la qual el desig primari, que és el desig entre la mare i la seva cria, sigui respectat i viscut amb l’amor que mereixen”.

Data: Del 10 de setembre al 10 d’octubre de 2015
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Chkalovsk, ciutat secreta” de Federico Merlo

El centre cívic Pati Llimona inaugura el proper dijous 10 de setembre a les 19.30h l’exposició “Chkalovsk, ciutat secreta” del fotògraf Federico Merlo.

Chkalovsk és una ciutat de Tadjikistan a la província de Sughd, dins la Vall de Fergana. La ciutat va ser fundada l’any 1946 com ciutat satèl·lit de la gran ciutat de Khujand (Leninabad) durant l’antiga Unió Soviètica, i va ser considerada una ciutat secreta fins al 1990 on no era més que un punt al mapa.

La ciutat va ser la seu de Leninabad Mineria i Química Combini, el primogènit de la indústria nuclear de l’URSS: a partir del procés d’enriquiment d’urani extret aquí, es va posar en marxa el primer reactor nuclear i es va fer la primera bomba atòmica soviètica que va acabar a les mans de Stalin.

Federico MerloEl 1980, el 90% de la població era constituïda pels ciutadans russos i les seves famílies treballaven per a la gloriosa indústria nuclear. Chkalovsk va viure una era de luxe en aquell moment: hi havia un llac artificial, un gran hotel de luxe per als establiments russos, i científics i treballadors vivien junts al districte que ara té el nom de Papete (Traducció: Victoria, que es refereixen a la guerra civil).

Amb el col·lapse de la Unió Soviètica va començar el procés d’èxode massiu de la ciutat. Durant els primers 12 anys, la ciutat va perdre el 80% de la població.

La indústria nuclear va deixar aquesta terra fa anys, durant la guerra civil entre 1990 i 1995, però els residus nuclears van quedar. Hi ha encara 54.800.000 milions de tones de residus insegurs procedents de les mines que, per la majoria, han estat abandonades.

El 2014 l’ONU va llançar un programa per assegurar l’àrea i va construir un llarg mur per contenir l’àrea que estava contaminada pels residus d’urani.

Avui dia Tadjikistan pateix problemes econòmics i de subministrament energètic que afecten tot el país i, en particular, la Vall de Fergana.

Data: Del 10 de setembre al 10 d’octubre de 2015
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La Nuu, festival de fotografía de Rubí

Durante el mes de octubre se celebrará en Rubí La Nuu, un festival que pretende convertir esta ciudad en un lugar de referencia obligado para la fotografía.

La Nuu nace con la voluntad de convertirse en un acontecimiento cultural de resistencia y una propuesta sólida que acerque las actuales corrientes de la fotografía de autor a los ciudadanos de esta localidad.

El festival contará con la participación de Alberto García-Alix, Ricky Dávila, David Jiménez, Ca L’Isidret, Laura Silleras, Tiago Da Cruz y Zaloa Fuertes, entre otros.

La Nuu no quiere poner puertas al campo de la fotografía contemporánea, por lo que los trabajos estarán expuestos a la intemperie de todas las miradas. Las fachadas de los edificios más emblemáticos de la ciudad se convertirán en museos.

A lo largo de todo un mes, diversas lonas colgarán desplegadas a la vista de todo el mundo. Por costumbre, estas lonas suelen tener una función publicitaria y acostumbran a anunciar una exposición más amplia en un recinto cerrado.En esta caso, no obstante, las lonas configurarán la misma exposición. Nuevos soportes para nuevos tiempos. El festival de La Nuu se sabe humilde pero nace con una gran ambición y hace una llamada a todo amante de la fotografía interesado en nuevas propuestas, en otras voces y otros ámbitos. La ciudad de Rubí se convierte, así, en el primer eslabón de una cadena de sueños.

Si queréis estar al día de todas las novedades que vayan surgiendo en torno a este festival os recomendamos que os hagáis fans de su página en Facebook.

“Desenterrant el silenci” de Sergi Bernal

“Desenterrant el silenci” és un projecte fotogràfic que comença a cobrar vida el juny de 2010, després que el georadar del Grup de Ciències Aranzadi localitzés uns casquets de bala i unes restes humanes en una zona de les Muntanyes de la Pedraja, a Burgos.

Es tracta d’una fossa comuna que ha estat amagada durant 74 anys, els familiars i alguns veïns sabien que en aquell lloc hi havia centenars d’assassinats pel feixisme, assassinats per ser persones reivindicatives, d’esquerres, sindicalistes, republicans, …

Entre ells hi havia un mestre, un mestre català, Antoni Benaiges, fundador de l’escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. El 25 de juliol del 36 va ser assassinat i enterrat a La Pedraja pels seguidors del cop feixista que va posar al poder al general Franco, allà ha estat oblidat durant massa temps, ara s’exhuma aquesta fossa comuna i al seu costat s’hi han trobat 104 represaliats més.

Aquest treball del fotògraf Sergi Bernal intenta rescatar una vella memòria, una veritat amagada per la por i les represàlies, és la història d’Antonio Benaiges, mestre, però també la de Rafael, de Segon, de Damian, de Plácido, d’Andrés i de tants altres abandonats en les cunetes de les carreteres i esperant a ser recuperats pels seus familiars abans que morin tots aquells que els van conèixer.

Data: Del 8 al 30 de setembre de 2015
Lloc: Centre Cultural Can Fabra, C/ Segre 24-32, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“S’amorra amorra” de David Salcedo

El Centre Cívic Can Basté inaugura el proper dissabte 5 de setembre a les 12h l’exposició “S’amorra amorra” del fotògraf David Salcedo.

David SalcedoLa mostra està concebuda com una guia de camp per a l’observació de banyistes a la Costa Brava. Les fotografies s’han pres íntegrament pels voltants de les platges de Lloret. La mostra s’inspira en les exposicions d’ornitologia, amb la diferència que enlloc d’observar ocells, s’observen banyistes en el seu estat original.

Segons el fotògraf, es tracta d’un projecte que, a partir de l’humor, aprofundeix sobre els treballs que s’han fet sobre l’estiu a la costa, sense deixar de parlar de la condició humana i el seu comportament.

Data: Del 5 de setembre al 17 d’octubre de 2015
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición “ART<35”

“ART<35” reúne, por octavo año consecutivo, a los diez jóvenes artistas ganadores del concurso homónimo convocado por la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, organizado por la Sala Parés y la Galería Trama.

“ART<35” es un premio para artistas jóvenes y es, también, una oportunidad de exponer en una galería de arte de referencia. La octava edición se caracteriza por la consolidación del proyecto que desde sus inicios ha tenido tres objetivos: estimular y difundir la obra de jóvenes creadores en el campo de la fotografía y la pintura, vincular el mundo universitario de las bellas artes con el sector profesional de galerías de arte y fomentar el coleccionismo y el mecenazgo del arte joven. Todo esto tiene especialmente importancia para los jóvenes creadores que se encuentran en la etapa crucial del inicio de su trayectoria profesional, un momento en el que la posibilidad de establecer nuevos contactos con el mundo de las galerías, las instituciones, el coleccionismo y la crítica puede ser decisivo para la consolidación futura del artista joven.

En su octava edición, se han presentado al concurso 63 creadores que han cursado o cursan estudios en una facultad de Bellas Artes española. Los diez artistas ganadores son Aïda Andrés Rodrigálvarez, Javier Artero, Sonsoles Company, Di+lA group, Mar Guerrero, Charlotte Jansen, Iker Lemos, Clara Palomar, Mònica Planes i Cristina Santos.

Fecha: Del 3 al 26 de septiembre de 2015
Lugar: Sala Parés, C/ Petritxol 5, 08002 Barcelona (mapa) y Galería Trama, C/ Petritxol 8, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Tallers de tardor 2015 a la Casa Elizalde

Les inscripcions als tallers de tardor 2015 del centre cultural Casa Elizalde comencen el 7 de setembre. Aquests són els tallers que s’impartiran els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2015:

  • Fotografia bàsica
  • Com fer bones fotografies? Els errors més comuns
  • Tècniques fotogràfiques
  • Composició fotogràfica
  • Retrat fotogràfic

Més informació a:

Casa Elizalde

“Colorimetria” d’Antoine Khidichian

L’espai Barcelona Visions inaugura el proper dimecres 5 d’agost a les 19.30h l’exposició “Colorimetria” del fotògraf Antoine Khidichian.

Antoine Khidichian“Colorimetria” és una sèrie fotogràfica de composició i cromatisme extrets de la ciutat de Barcelona. Caminar per la ciutat. Buscar la bellesa, l’equilibri en la complexitat del paisatge urbà. Veure els colors, les formes, la textura. Extreure-les del seu entorn. Combinar-les, associar-les. Construir-se el propi paisatge urbà i oferir-lo.

Data: Del 5 al 31 d’agost de 2015
Lloc: Barcelona Visions, C/ Banys Vells 7, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Holographic prince” de Iván Rodríguez Faba

Impossible Project Barcelona inaugura hoy jueves 30 de julio a las 20 h la exposición “Holographic prince” de Iván Rodríguez Faba.

La colección aquí presentada lleva al terreno de la polaroid una constante técnica en el trabajo fotográfico de Rodríguez, el control del azar. ¿Es posible controlar la suerte?

Iván Rodríguez FabaCon el accidente como herramienta, el artista nos propone una serie de imágenes que juegan con la confusión de ideas establecidas haciéndonos dudar de la comunicación entre nuestros ojos y nuestro cerebro. Tendiendo un puente entre diferentes dimensiones, desdibujan la fina línea entre sueño y realidad, entre la vida y la creencia, permitiendo tantas lecturas como pares de ojos las observen.

Dicho grupo de imágenes se acompaña de un libro homónimo con prólogos de Oskar Sueiro y Luisa Pallares en una edición limitada de cincuenta copias publicadas por Arthur Farm.

Durante la inauguración, tratando de invocar aun más esa nostalgia analógica pasada, se presentará una mixtape en cinta de cassette en edición limitada de diez copias, numeradas y firmadas por el autor, con música seleccionada y mezclada para la ocasión.

Fecha: Del 30 de julio al 28 de agosto de 2015
Lugar: Impossible Barcelona, C/ Tantarantana 16, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

“Perifèries 2009-2012” d’Anna Oswaldo Cruz

La Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona acull fins el 13 de setembre la videoinstal·lació “Perifèries 2009-2012” d’Anna Oswaldo Cruz.

Dins de la seva línia de recerca en múltiples formats de treball sobre les representacions urbanes contemporànies, el MUHBA ha dedicat una atenció important a la representació de la ciutat més enllà del seu “cor visible”, a la representació de les perifèries, a la metròpoli vista des de la perifèria.

Anna Oswaldo CruzAmb aquest motiu, l’estiu de 2013 va tenir lloc la videoinstal·lació “Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985”. Algunes de les imatges que es mostraven eren totalment inèdites i l’obra posà de relleu fins a quin punt els fotògrafs foren els pioners a l’hora de donar a conèixer i fer visible la metròpoli de postguerra i sota la dictadura.

Aquesta línia de treball continua ara amb la videoinstal·lació d’Anna Oswaldo Cruz “Perifèries 2009-2012”, que aplega unes noranta imatges de la ciutat metropolitana (barris de Barcelona i municipis propers).

“Perifèries 2009-2012” remet a la qüestió general de la construcció de la imatge de les metròpolis contemporànies i la seva història. L’autora mostra tot un seguit de recorreguts, efectuats en el trànsit de la primera a la segona dècada del segle, amb una itinerància inèdita, breu però intensa, pels espais límit, circulant pels intersticis entre barris, entre municipis metropolitans i entre eixos viaris i fluvials, trobant-hi formes, significats i sensacions inesperats. Anna Oswaldo Cruz parteix, en aquesta proposta, dels materials del seu projecte en curs “In situ Barcelona”, del qual va oferir un primer tast en una exposició fotogràfica fugaç, del 9 al 20 de març de 2011, al Centre d’Art Santa Mònica.

Data: Del 15 de juliol al 13 de setembre de 2015
Lloc: Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona, Plaça del Rei S/N, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

“Fate” de Roger Ballen

Destí és una paraula que de vegades sona a fortuna i d’altres a fatalitat. A més, és una paraula que crida, que provoca, i és aquesta una de les característiques més especials de “Fate”, mostra que reuneix 35 fotografies de les sèries més representatives de l’artista i fotògraf Roger Ballen, que destaca en la seva feina per retratar l’estranya i gairebé monstruosa realitat dels habitants de les zones rurals i dels suburbis a Sud-àfrica.

Aquesta exposició convida l’espectador a enfrontar-se a la dicotomia que planteja aquest terme; aquí Ballen pren les cartes, les barreja i ens convida a jugar. A quin joc? Al que cadascú triï, atès que les seves fotografies són cridades a parlar de tot. Ballen ens ofereix les dades a partir de les quals cadascú n’elabora un significat.

Roger BallenÉs difícil determinar on comença i on acaba l’univers fotogràfic de Roger Ballen, però és una certesa que en el seu treball coexisteixen el dolor i l’esperança. La seva exploració, que més que creativa és humana, l’ha portat a elaborar diferents sèries –cadascuna més abstracta que l’anterior– on persones, objectes i animals construeixen relacions torbadores i màgiques; atorga protagonisme a l’absurd per parlar de la fatalitat que viu i mor als ulls dels habitants d’aquests suburbis dia rere dia.

Fer fotografies és una ciència i un art que Ballen coneix molt bé. Des dels 13 anys, quan la seva mare va ser contractada com a editora gràfica de l’Agència Magnum, ha estat en contacte amb la fotografia. Va ser una passió que va créixer amb els anys i que, finalment, quan els seus estudis de geòleg el van dur fins a Sud-àfrica als anys 80, es va convertir en un tot i en el punt de partida d’una carrera que avui compleix més de 40 anys i que deixa com a resultat una de les obres fotogràfiques més commovedores i de segell únic al món dels últims anys.

Roger Ballen és un miner a qui li interessa excavar a les parts més profundes de la ment humana i així generar “fortes declaracions psicològiques”, com afirmava en una de les últimes entrevistes. Per això el significat que amaga la seva obra és complex, però suficient perquè cadascú dels qui ens trobem amb ella entenguem que és un artista que no segueix els paràmetres generals de l’art sinó els seus particulars.

Ha creat el seu propi món, on viu, i amb les seves fotografies ha fabricat una porta per convidar-nos a veure aquest món tan demolidor i exquisidament estrany que no passa desapercebut i que s’instal·la en l’interior de qui el veu; ens obliga a obrir els ulls i ser conscients d’allò que hi ha més enllà dels murs. Amb la singularitat que el caracteritza, exposa una versió de la condició humana tan inquietant que tractar d’entendre el veritable significat de realitat o, més encara, de bellesa, esdevé una experiència reveladora.

Roger Ballen té l’habilitat de l’orador i l’escriptor per evocar emocions i sentiments mitjançant les seves instantànies, sempre quadrades i en blanc i negre. La seva obra ens ha permès entendre que venim de la nit i que sempre en tornarem amb una idea més clara del que és la fatalitat. És un home a qui no li agrada pensar les paraules, però que ha fonamentat una obra que se’ns presenta com una declaració que, a més, està delineada per una bellesa tan sublim que, paradoxalment, fa que el món sembli un lloc menys nociu per viure-hi. Així que, com passa amb el destí, cadascú decideix si l’accepta o s’hi resisteix.

Text de Natalia Castillo Verdugo
Investigadora i crítica d’art contemporani

Data: Del 28 de juliol al 12 d’octubre de 2015
Lloc: Museu de Montserrat (mapa)
Preu: Pagament